Infinitiu:
arrambar
Gerundi:
arrambant
Participi:
arrambat
| jo | arrambo |
| tu | arrambes |
| ell | arramba |
| nos. | arrambem |
| vos. | arrambeu |
| ells | arramben |
| jo | he arrambat |
| tu | has arrambat |
| ell | ha arrambat |
| nos. | hem arrambat |
| vos. | heu arrambat |
| ells | han arrambat |
| jo | arrambava |
| tu | arrambaves |
| ell | arrambava |
| nos. | arrambàvem |
| vos. | arrambàveu |
| ells | arrambaven |
| jo | havia arrambat |
| tu | havies arrambat |
| ell | havia arrambat |
| nos. | havíem arrambat |
| vos. | havíeu arrambat |
| ells | havien arrambat |
| jo | arrambaré |
| tu | arrambaràs |
| ell | arrambarà |
| nos. | arrambarem |
| vos. | arrambareu |
| ells | arrambaran |
| jo | hauré arrambat |
| tu | hauràs arrambat |
| ell | haurà arrambat |
| nos. | haurem arrambat |
| vos. | haureu arrambat |
| ells | hauran arrambat |
| jo | arrambí |
| tu | arrambares |
| ell | arrambà |
| nos. | arrambàrem |
| vos. | arrambàreu |
| ells | arrambaren |
| jo | haguí arrambat |
| tu | hagueres arrambat |
| ell | hagué arrambat |
| nos. | haguérem arrambat |
| vos. | haguéreu arrambat |
| ells | haguéren arrambat |
| jo | vaig arrambar |
| tu | vas arrambar |
| ell | va arrambar |
| nos. | vam arrambar |
| vos. | vau arrambar |
| ells | van arrambar |
| jo | vaig haver arrambat |
| tu | vas haver arrambat |
| ell | va haver arrambat |
| nos. | vam haver arrambat |
| vos. | vau haver arrambat |
| ells | van haver arrambat |
| jo | arrambaria |
| tu | arrambaries |
| ell | arrambaria |
| nos. | arrambaríem |
| vos. | arrambaríeu |
| ells | arrambarien |
| jo | hauria; haguera arrambat |
| tu | hauries; hagueres arrambat |
| ell | hauria; haguera arrambat |
| nos. | hauríem; haguérem arrambat |
| vos. | hauríeu; haguéreu arrambat |
| ells | haurien; hagueren arrambat |
| jo | arrambi |
| tu | arrambis |
| ell | arrambi |
| nos. | arrambem |
| vos. | arrambeu |
| ells | arrambin |
| jo | hagi arrambat |
| tu | hagis arrambat |
| ell | hagi arrambat |
| nos. | hàgim arrambat |
| vos. | hàgiu arrambat |
| ells | hagin arrambat |
| jo | arrambés |
| tu | arrambessis |
| ell | arrambés |
| nos. | arrambéssim |
| vos. | arrambéssiu |
| ells | arrambessin |
| jo | hagués arrambat |
| tu | haguessis arrambat |
| ell | hagués arrambat |
| nos. | haguéssim arrambat |
| vos. | haguéssiu arrambat |
| ells | haguessin arrambat |
| tu | arramba |
| ell | arrambi |
| nos. | arrambem |
| vos. | arrambeu |
| ells | arrambin |
v 1 1 tr Posar (alguna cosa), aplegar (coses disperses), a un costat contra un mur, una vorera, un objecte qualsevol, especialment per deixar pas lliure, espai, etc. Arrambar l'auto a la paret.
2 pron Arramba't, que ve un cotxe.
2 arrambar-se a algú 1 Acostar-s'hi.
2 vulg Acostar-se eròticament a una persona de l'altre sexe.
3 abs vulg Mira com arramba.
3 arrambar amb alguna cosa (o arrambar alguna cosa) Prendre-la.