Formes no personals
Infinitiu:
arrasar
Gerundi:
arrasant
Participi:
arrasat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | arraso |
| tu | arrases |
| ell | arrasa |
| nos. | arrasem |
| vos. | arraseu |
| ells | arrasen |
Perfet
| jo | he arrasat |
| tu | has arrasat |
| ell | ha arrasat |
| nos. | hem arrasat |
| vos. | heu arrasat |
| ells | han arrasat |
Imperfet
| jo | arrasava |
| tu | arrasaves |
| ell | arrasava |
| nos. | arrasàvem |
| vos. | arrasàveu |
| ells | arrasaven |
Plusquamperfet
| jo | havia arrasat |
| tu | havies arrasat |
| ell | havia arrasat |
| nos. | havíem arrasat |
| vos. | havíeu arrasat |
| ells | havien arrasat |
Futur simple
| jo | arrasaré |
| tu | arrasaràs |
| ell | arrasarà |
| nos. | arrasarem |
| vos. | arrasareu |
| ells | arrasaran |
Futur perfet
| jo | hauré arrasat |
| tu | hauràs arrasat |
| ell | haurà arrasat |
| nos. | haurem arrasat |
| vos. | haureu arrasat |
| ells | hauran arrasat |
Passat simple
| jo | arrasí |
| tu | arrasares |
| ell | arrasà |
| nos. | arrasàrem |
| vos. | arrasàreu |
| ells | arrasaren |
Passat anterior
| jo | haguí arrasat |
| tu | hagueres arrasat |
| ell | hagué arrasat |
| nos. | haguérem arrasat |
| vos. | haguéreu arrasat |
| ells | haguéren arrasat |
Passat perifràstic
| jo | vaig arrasar |
| tu | vas arrasar |
| ell | va arrasar |
| nos. | vam arrasar |
| vos. | vau arrasar |
| ells | van arrasar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver arrasat |
| tu | vas haver arrasat |
| ell | va haver arrasat |
| nos. | vam haver arrasat |
| vos. | vau haver arrasat |
| ells | van haver arrasat |
Condicional
| jo | arrasaria |
| tu | arrasaries |
| ell | arrasaria |
| nos. | arrasaríem |
| vos. | arrasaríeu |
| ells | arrasarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera arrasat |
| tu | hauries; hagueres arrasat |
| ell | hauria; haguera arrasat |
| nos. | hauríem; haguérem arrasat |
| vos. | hauríeu; haguéreu arrasat |
| ells | haurien; hagueren arrasat |
Subjuntiu
Present
| jo | arrasi |
| tu | arrasis |
| ell | arrasi |
| nos. | arrasem |
| vos. | arraseu |
| ells | arrasin |
Perfet
| jo | hagi arrasat |
| tu | hagis arrasat |
| ell | hagi arrasat |
| nos. | hàgim arrasat |
| vos. | hàgiu arrasat |
| ells | hagin arrasat |
Imperfet
| jo | arrasés |
| tu | arrasessis |
| ell | arrasés |
| nos. | arraséssim |
| vos. | arraséssiu |
| ells | arrasessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués arrasat |
| tu | haguessis arrasat |
| ell | hagués arrasat |
| nos. | haguéssim arrasat |
| vos. | haguéssiu arrasat |
| ells | haguessin arrasat |
Imperative
| tu | arrasa |
| ell | arrasi |
| nos. | arrasem |
| vos. | arraseu |
| ells | arrasin |
Verbs conjugated like 'arrasar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'arrasar'
abrasar,
arranar,
arrapar,
arrosar,
abraçar,
abrusar,
agradar,
agranar,
agrisar,
apradar,
Translations
Etymology
Additional Information
arrasar [1653; de
ras³, participi de
raure]
v tr 1 1 Enderrocar fins arran de terra, no deixar pedra sobre pedra. Arrasar una ciutat.
2 Tallar arran. Arrasar
l'herbei.
3 Fer malbé, destruir del tot (un sembrat). Una tempestat va arrasar els camps.
2 Fer rasa (una mesura) llevant-li el curull per tal que el contingut arribi just al nivell de les vores.