Formes no personals
Infinitiu:
arrapar
Gerundi:
arrapant
Participi:
arrapat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | arrapo |
| tu | arrapes |
| ell | arrapa |
| nos. | arrapem |
| vos. | arrapeu |
| ells | arrapen |
Perfet
| jo | he arrapat |
| tu | has arrapat |
| ell | ha arrapat |
| nos. | hem arrapat |
| vos. | heu arrapat |
| ells | han arrapat |
Imperfet
| jo | arrapava |
| tu | arrapaves |
| ell | arrapava |
| nos. | arrapàvem |
| vos. | arrapàveu |
| ells | arrapaven |
Plusquamperfet
| jo | havia arrapat |
| tu | havies arrapat |
| ell | havia arrapat |
| nos. | havíem arrapat |
| vos. | havíeu arrapat |
| ells | havien arrapat |
Futur simple
| jo | arraparé |
| tu | arraparàs |
| ell | arraparà |
| nos. | arraparem |
| vos. | arrapareu |
| ells | arraparan |
Futur perfet
| jo | hauré arrapat |
| tu | hauràs arrapat |
| ell | haurà arrapat |
| nos. | haurem arrapat |
| vos. | haureu arrapat |
| ells | hauran arrapat |
Passat simple
| jo | arrapí |
| tu | arrapares |
| ell | arrapà |
| nos. | arrapàrem |
| vos. | arrapàreu |
| ells | arraparen |
Passat anterior
| jo | haguí arrapat |
| tu | hagueres arrapat |
| ell | hagué arrapat |
| nos. | haguérem arrapat |
| vos. | haguéreu arrapat |
| ells | haguéren arrapat |
Passat perifràstic
| jo | vaig arrapar |
| tu | vas arrapar |
| ell | va arrapar |
| nos. | vam arrapar |
| vos. | vau arrapar |
| ells | van arrapar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver arrapat |
| tu | vas haver arrapat |
| ell | va haver arrapat |
| nos. | vam haver arrapat |
| vos. | vau haver arrapat |
| ells | van haver arrapat |
Condicional
| jo | arraparia |
| tu | arraparies |
| ell | arraparia |
| nos. | arraparíem |
| vos. | arraparíeu |
| ells | arraparien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera arrapat |
| tu | hauries; hagueres arrapat |
| ell | hauria; haguera arrapat |
| nos. | hauríem; haguérem arrapat |
| vos. | hauríeu; haguéreu arrapat |
| ells | haurien; hagueren arrapat |
Subjuntiu
Present
| jo | arrapi |
| tu | arrapis |
| ell | arrapi |
| nos. | arrapem |
| vos. | arrapeu |
| ells | arrapin |
Perfet
| jo | hagi arrapat |
| tu | hagis arrapat |
| ell | hagi arrapat |
| nos. | hàgim arrapat |
| vos. | hàgiu arrapat |
| ells | hagin arrapat |
Imperfet
| jo | arrapés |
| tu | arrapessis |
| ell | arrapés |
| nos. | arrapéssim |
| vos. | arrapéssiu |
| ells | arrapessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués arrapat |
| tu | haguessis arrapat |
| ell | hagués arrapat |
| nos. | haguéssim arrapat |
| vos. | haguéssiu arrapat |
| ells | haguessin arrapat |
Imperative
| tu | arrapa |
| ell | arrapi |
| nos. | arrapem |
| vos. | arrapeu |
| ells | arrapin |
Verbs conjugated like 'arrapar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'arrapar'
arranar,
arrasar,
arropar,
atrapar,
abraçar,
abrasar,
agradar,
agranar,
agrupar,
apradar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Synonyms
- abraonar
- agafar-se, aferrissar-se, agarbar-se, agarbir-se, agarbonar-se, arrapar-se
- agafar
- abraonar-se, agarbar-se, arrapar-se, aferrissar-se, agarbir-se, agarbonar-se
- agarbar-se
- agafar-se, abraonar-se, arrapar-se, agarbonar-se, aferrissar-se
- arrapar
- aferrar, subjectar, afermar, afixar, agafar, fixar
- subjectar
- arrapar-se, aferrar-se, agafar-se
Etymology
Additional Information
arrapar [s. XIII; de
rapar¹]
v 1 1 tr Llevar, emportar-se, arrabassar (referint-se principalment a la mort, a un estat d'èxtasi).
2 pron Aferrar-se. S'arrapava a son pare de por que
tenia. La molsa arrapada a la roca.
2 tr Esgarrapar.