Formes no personals
Infinitiu:
arraconar
Gerundi:
arraconant
Participi:
arraconat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | arracono |
| tu | arracones |
| ell | arracona |
| nos. | arraconem |
| vos. | arraconeu |
| ells | arraconen |
Perfet
| jo | he arraconat |
| tu | has arraconat |
| ell | ha arraconat |
| nos. | hem arraconat |
| vos. | heu arraconat |
| ells | han arraconat |
Imperfet
| jo | arraconava |
| tu | arraconaves |
| ell | arraconava |
| nos. | arraconàvem |
| vos. | arraconàveu |
| ells | arraconaven |
Plusquamperfet
| jo | havia arraconat |
| tu | havies arraconat |
| ell | havia arraconat |
| nos. | havíem arraconat |
| vos. | havíeu arraconat |
| ells | havien arraconat |
Futur simple
| jo | arraconaré |
| tu | arraconaràs |
| ell | arraconarà |
| nos. | arraconarem |
| vos. | arraconareu |
| ells | arraconaran |
Futur perfet
| jo | hauré arraconat |
| tu | hauràs arraconat |
| ell | haurà arraconat |
| nos. | haurem arraconat |
| vos. | haureu arraconat |
| ells | hauran arraconat |
Passat simple
| jo | arraconí |
| tu | arraconares |
| ell | arraconà |
| nos. | arraconàrem |
| vos. | arraconàreu |
| ells | arraconaren |
Passat anterior
| jo | haguí arraconat |
| tu | hagueres arraconat |
| ell | hagué arraconat |
| nos. | haguérem arraconat |
| vos. | haguéreu arraconat |
| ells | haguéren arraconat |
Passat perifràstic
| jo | vaig arraconar |
| tu | vas arraconar |
| ell | va arraconar |
| nos. | vam arraconar |
| vos. | vau arraconar |
| ells | van arraconar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver arraconat |
| tu | vas haver arraconat |
| ell | va haver arraconat |
| nos. | vam haver arraconat |
| vos. | vau haver arraconat |
| ells | van haver arraconat |
Condicional
| jo | arraconaria |
| tu | arraconaries |
| ell | arraconaria |
| nos. | arraconaríem |
| vos. | arraconaríeu |
| ells | arraconarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera arraconat |
| tu | hauries; hagueres arraconat |
| ell | hauria; haguera arraconat |
| nos. | hauríem; haguérem arraconat |
| vos. | hauríeu; haguéreu arraconat |
| ells | haurien; hagueren arraconat |
Subjuntiu
Present
| jo | arraconi |
| tu | arraconis |
| ell | arraconi |
| nos. | arraconem |
| vos. | arraconeu |
| ells | arraconin |
Perfet
| jo | hagi arraconat |
| tu | hagis arraconat |
| ell | hagi arraconat |
| nos. | hàgim arraconat |
| vos. | hàgiu arraconat |
| ells | hagin arraconat |
Imperfet
| jo | arraconés |
| tu | arraconessis |
| ell | arraconés |
| nos. | arraconéssim |
| vos. | arraconéssiu |
| ells | arraconessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués arraconat |
| tu | haguessis arraconat |
| ell | hagués arraconat |
| nos. | haguéssim arraconat |
| vos. | haguéssiu arraconat |
| ells | haguessin arraconat |
Imperative
| tu | arracona |
| ell | arraconi |
| nos. | arraconem |
| vos. | arraconeu |
| ells | arraconin |
Verbs conjugated like 'arraconar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'arraconar'
abraonar,
arranar,
ataconar,
abaronar,
acanonar,
acaronar,
afalconar,
agraciar,
agranar,
apregonar,
Translations
corner, to drive into a corner
Etymology
Additional Information
arraconar [1696; de
racó]
v 1 tr 1 Posar en un racó, apartar a un costat.
2 Retirar del servei, abandonar com a inútil.
3 No fer cas (d'una persona o una cosa), relegar-la
a l'oblit.
4 Fer racó, guardar els estalvis.
2 pron Apartar-se.