arribar – Catalan verb conjugation

v 1 intr Venir a trobar-se en un indret per moció progressiva, tocar al terme del seu camí. Demà arribarà una balandra estrangera. Ha arribat el tren amb passatgers i equipatges.

2 intr 1 Atènyer la seva destinació una cosa. Ha arribat l'encàrrec d'ahir.

2 fig Atènyer el fi perseguit. Arribar al bisbat. Arribar a aconseguir un desig.

3 pron Anar en un lloc no gaire llunyà. M'hi arribaré en un salt i li ho diré. Arribar-se a la font.

4 intr Per transcurs del temps una època esdevenir actual. És arribat el moment de manifestar-se.

5 intr Ascendir una cosa que és susceptible de variació (que puja, etc) a un cert grau o nivell. L'aigua va arribar al tercer esglaó.

6 intr Tenir extensió, potència, etc, suficients a un cert objecte o un cert fi. Acosta-m'ho, que no hi arribo. És massa car i no hi arribem.

7 intr Durar una cosa que passa, que es consumeix, etc, fins a una certa època. Les provisions no arribaran a l'estiu.

8 intr Esdevenir-se, tenir lloc. Arribi el que arribi.

9 intr MAR 1 Moure el timó de manera que el vaixell viri cap a sotavent.

2 Portar la proa del vaixell cap a sotavent.

3 Portar el vaixell fins al port o fins a la vora.

10 intr Unit a un infinitiu amb la preposició a, indica la intensitat de l'acció expressada per aquest infinitiu. Que n'arriba a ser, de talòs! Si n'arriba a tenir, de diners!