Formes no personals
Infinitiu:
abastar
Gerundi:
abastant
Participi:
abastat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | abasto |
| tu | abastes |
| ell | abasta |
| nos. | abastem |
| vos. | abasteu |
| ells | abasten |
Perfet
| jo | he abastat |
| tu | has abastat |
| ell | ha abastat |
| nos. | hem abastat |
| vos. | heu abastat |
| ells | han abastat |
Imperfet
| jo | abastava |
| tu | abastaves |
| ell | abastava |
| nos. | abastàvem |
| vos. | abastàveu |
| ells | abastaven |
Plusquamperfet
| jo | havia abastat |
| tu | havies abastat |
| ell | havia abastat |
| nos. | havíem abastat |
| vos. | havíeu abastat |
| ells | havien abastat |
Futur simple
| jo | abastaré |
| tu | abastaràs |
| ell | abastarà |
| nos. | abastarem |
| vos. | abastareu |
| ells | abastaran |
Futur perfet
| jo | hauré abastat |
| tu | hauràs abastat |
| ell | haurà abastat |
| nos. | haurem abastat |
| vos. | haureu abastat |
| ells | hauran abastat |
Passat simple
| jo | abastí |
| tu | abastares |
| ell | abastà |
| nos. | abastàrem |
| vos. | abastàreu |
| ells | abastaren |
Passat anterior
| jo | haguí abastat |
| tu | hagueres abastat |
| ell | hagué abastat |
| nos. | haguérem abastat |
| vos. | haguéreu abastat |
| ells | haguéren abastat |
Passat perifràstic
| jo | vaig abastar |
| tu | vas abastar |
| ell | va abastar |
| nos. | vam abastar |
| vos. | vau abastar |
| ells | van abastar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver abastat |
| tu | vas haver abastat |
| ell | va haver abastat |
| nos. | vam haver abastat |
| vos. | vau haver abastat |
| ells | van haver abastat |
Condicional
| jo | abastaria |
| tu | abastaries |
| ell | abastaria |
| nos. | abastaríem |
| vos. | abastaríeu |
| ells | abastarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera abastat |
| tu | hauries; hagueres abastat |
| ell | hauria; haguera abastat |
| nos. | hauríem; haguérem abastat |
| vos. | hauríeu; haguéreu abastat |
| ells | haurien; hagueren abastat |
Subjuntiu
Present
| jo | abasti |
| tu | abastis |
| ell | abasti |
| nos. | abastem |
| vos. | abasteu |
| ells | abastin |
Perfet
| jo | hagi abastat |
| tu | hagis abastat |
| ell | hagi abastat |
| nos. | hàgim abastat |
| vos. | hàgiu abastat |
| ells | hagin abastat |
Imperfet
| jo | abastés |
| tu | abastessis |
| ell | abastés |
| nos. | abastéssim |
| vos. | abastéssiu |
| ells | abastessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués abastat |
| tu | haguessis abastat |
| ell | hagués abastat |
| nos. | haguéssim abastat |
| vos. | haguéssiu abastat |
| ells | haguessin abastat |
Imperative
| tu | abasta |
| ell | abasti |
| nos. | abastem |
| vos. | abasteu |
| ells | abastin |
Verbs conjugated like 'abastar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'abastar'
bastar,
abaixar,
abismar,
abissar,
abossar,
abrasar,
abusar,
acaptar,
acatar,
acostar,
Translations
reach, to obtain by stretching forth, to extend so as to touch
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
abastar [←
bastar]
v 1 intr Ésser capaç per grandària, alçària, potència, d'arribar (a alguna cosa). No abastar a entendre una cosa.
2 intr Arribar a tocar (una
cosa distant). Amb la mà abasta al llum.
3 tr Heure, allargant la mà o fent servir algun instrument (una cosa que és en un lloc alt o distant). Abastar nius d'un arbre.
4 tr Fornir de
provisions. Abastar una regió.