Infinitiu:
arronsar
Gerundi:
arronsant
Participi:
arronsat
| jo | arronso |
| tu | arronses |
| ell | arronsa |
| nos. | arronsem |
| vos. | arronseu |
| ells | arronsen |
| jo | he arronsat |
| tu | has arronsat |
| ell | ha arronsat |
| nos. | hem arronsat |
| vos. | heu arronsat |
| ells | han arronsat |
| jo | arronsava |
| tu | arronsaves |
| ell | arronsava |
| nos. | arronsàvem |
| vos. | arronsàveu |
| ells | arronsaven |
| jo | havia arronsat |
| tu | havies arronsat |
| ell | havia arronsat |
| nos. | havíem arronsat |
| vos. | havíeu arronsat |
| ells | havien arronsat |
| jo | arronsaré |
| tu | arronsaràs |
| ell | arronsarà |
| nos. | arronsarem |
| vos. | arronsareu |
| ells | arronsaran |
| jo | hauré arronsat |
| tu | hauràs arronsat |
| ell | haurà arronsat |
| nos. | haurem arronsat |
| vos. | haureu arronsat |
| ells | hauran arronsat |
| jo | arronsí |
| tu | arronsares |
| ell | arronsà |
| nos. | arronsàrem |
| vos. | arronsàreu |
| ells | arronsaren |
| jo | haguí arronsat |
| tu | hagueres arronsat |
| ell | hagué arronsat |
| nos. | haguérem arronsat |
| vos. | haguéreu arronsat |
| ells | haguéren arronsat |
| jo | vaig arronsar |
| tu | vas arronsar |
| ell | va arronsar |
| nos. | vam arronsar |
| vos. | vau arronsar |
| ells | van arronsar |
| jo | vaig haver arronsat |
| tu | vas haver arronsat |
| ell | va haver arronsat |
| nos. | vam haver arronsat |
| vos. | vau haver arronsat |
| ells | van haver arronsat |
| jo | arronsaria |
| tu | arronsaries |
| ell | arronsaria |
| nos. | arronsaríem |
| vos. | arronsaríeu |
| ells | arronsarien |
| jo | hauria; haguera arronsat |
| tu | hauries; hagueres arronsat |
| ell | hauria; haguera arronsat |
| nos. | hauríem; haguérem arronsat |
| vos. | hauríeu; haguéreu arronsat |
| ells | haurien; hagueren arronsat |
| jo | arronsi |
| tu | arronsis |
| ell | arronsi |
| nos. | arronsem |
| vos. | arronseu |
| ells | arronsin |
| jo | hagi arronsat |
| tu | hagis arronsat |
| ell | hagi arronsat |
| nos. | hàgim arronsat |
| vos. | hàgiu arronsat |
| ells | hagin arronsat |
| jo | arronsés |
| tu | arronsessis |
| ell | arronsés |
| nos. | arronséssim |
| vos. | arronséssiu |
| ells | arronsessin |
| jo | hagués arronsat |
| tu | haguessis arronsat |
| ell | hagués arronsat |
| nos. | haguéssim arronsat |
| vos. | haguéssiu arronsat |
| ells | haguessin arronsat |
| tu | arronsa |
| ell | arronsi |
| nos. | arronsem |
| vos. | arronseu |
| ells | arronsin |
v 1 tr 1 Disminuir per contracció el volum (d'alguna cosa, especialment el cos o alguns dels seus membres). Arronseu més les cames.
2 arronsar les celles Arrufar-les.
3 arronsar les celles fig Demostrar enuig, sorpresa.
4 arronsar les espatlles fig Demostrar ignorància, indiferència.
2 pron 1 Arronsar-se de fred.
2 fig Perdre el coratge, la resolució, intimidar-se. Baladreja molt, però amb quatre raons s'arronsa.
3 arronsar-se-li el melic (a algú) fig Agafar algú molta por.