Formes no personals
Infinitiu:
inquietar
Gerundi:
inquietant
Participi:
inquietat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | inquieto |
| tu | inquietes |
| ell | inquieta |
| nos. | inquietem |
| vos. | inquieteu |
| ells | inquieten |
Perfet
| jo | he inquietat |
| tu | has inquietat |
| ell | ha inquietat |
| nos. | hem inquietat |
| vos. | heu inquietat |
| ells | han inquietat |
Imperfet
| jo | inquietava |
| tu | inquietaves |
| ell | inquietava |
| nos. | inquietàvem |
| vos. | inquietàveu |
| ells | inquietaven |
Plusquamperfet
| jo | havia inquietat |
| tu | havies inquietat |
| ell | havia inquietat |
| nos. | havíem inquietat |
| vos. | havíeu inquietat |
| ells | havien inquietat |
Futur simple
| jo | inquietaré |
| tu | inquietaràs |
| ell | inquietarà |
| nos. | inquietarem |
| vos. | inquietareu |
| ells | inquietaran |
Futur perfet
| jo | hauré inquietat |
| tu | hauràs inquietat |
| ell | haurà inquietat |
| nos. | haurem inquietat |
| vos. | haureu inquietat |
| ells | hauran inquietat |
Passat simple
| jo | inquietí |
| tu | inquietares |
| ell | inquietà |
| nos. | inquietàrem |
| vos. | inquietàreu |
| ells | inquietaren |
Passat anterior
| jo | haguí inquietat |
| tu | hagueres inquietat |
| ell | hagué inquietat |
| nos. | haguérem inquietat |
| vos. | haguéreu inquietat |
| ells | haguéren inquietat |
Passat perifràstic
| jo | vaig inquietar |
| tu | vas inquietar |
| ell | va inquietar |
| nos. | vam inquietar |
| vos. | vau inquietar |
| ells | van inquietar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver inquietat |
| tu | vas haver inquietat |
| ell | va haver inquietat |
| nos. | vam haver inquietat |
| vos. | vau haver inquietat |
| ells | van haver inquietat |
Condicional
| jo | inquietaria |
| tu | inquietaries |
| ell | inquietaria |
| nos. | inquietaríem |
| vos. | inquietaríeu |
| ells | inquietarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera inquietat |
| tu | hauries; hagueres inquietat |
| ell | hauria; haguera inquietat |
| nos. | hauríem; haguérem inquietat |
| vos. | hauríeu; haguéreu inquietat |
| ells | haurien; hagueren inquietat |
Subjuntiu
Present
| jo | inquieti |
| tu | inquietis |
| ell | inquieti |
| nos. | inquietem |
| vos. | inquieteu |
| ells | inquietin |
Perfet
| jo | hagi inquietat |
| tu | hagis inquietat |
| ell | hagi inquietat |
| nos. | hàgim inquietat |
| vos. | hàgiu inquietat |
| ells | hagin inquietat |
Imperfet
| jo | inquietés |
| tu | inquietessis |
| ell | inquietés |
| nos. | inquietéssim |
| vos. | inquietéssiu |
| ells | inquietessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués inquietat |
| tu | haguessis inquietat |
| ell | hagués inquietat |
| nos. | haguéssim inquietat |
| vos. | haguéssiu inquietat |
| ells | haguessin inquietat |
Imperative
| tu | inquieta |
| ell | inquieti |
| nos. | inquietem |
| vos. | inquieteu |
| ells | inquietin |
Verbs conjugated like 'inquietar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'inquietar'
aquietar,
anquejar,
aquistar,
conquistar,
enquimerar,
incitar,
indultar,
inquirir,
insultar,
invitar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Synonyms
- anguniejar
- inquietar-se, ansiejar, enquimerar-se
- ansiejar
- basquejar, frisar, bascar, desficiar-se, inquietar-se, delir-se, cobejar
- inquietar
- intraquil.litzar, alarmar, desassossegar, enquimerar-se, contorbar, alterar, agitar, neguitejar, impacientar, excitar, esverar, tranquil.litzar
Etymology
Additional Information