Formes no personals
Infinitiu:
arrufar
Gerundi:
arrufant
Participi:
arrufat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | arrufo |
| tu | arrufes |
| ell | arrufa |
| nos. | arrufem |
| vos. | arrufeu |
| ells | arrufen |
Perfet
| jo | he arrufat |
| tu | has arrufat |
| ell | ha arrufat |
| nos. | hem arrufat |
| vos. | heu arrufat |
| ells | han arrufat |
Imperfet
| jo | arrufava |
| tu | arrufaves |
| ell | arrufava |
| nos. | arrufàvem |
| vos. | arrufàveu |
| ells | arrufaven |
Plusquamperfet
| jo | havia arrufat |
| tu | havies arrufat |
| ell | havia arrufat |
| nos. | havíem arrufat |
| vos. | havíeu arrufat |
| ells | havien arrufat |
Futur simple
| jo | arrufaré |
| tu | arrufaràs |
| ell | arrufarà |
| nos. | arrufarem |
| vos. | arrufareu |
| ells | arrufaran |
Futur perfet
| jo | hauré arrufat |
| tu | hauràs arrufat |
| ell | haurà arrufat |
| nos. | haurem arrufat |
| vos. | haureu arrufat |
| ells | hauran arrufat |
Passat simple
| jo | arrufí |
| tu | arrufares |
| ell | arrufà |
| nos. | arrufàrem |
| vos. | arrufàreu |
| ells | arrufaren |
Passat anterior
| jo | haguí arrufat |
| tu | hagueres arrufat |
| ell | hagué arrufat |
| nos. | haguérem arrufat |
| vos. | haguéreu arrufat |
| ells | haguéren arrufat |
Passat perifràstic
| jo | vaig arrufar |
| tu | vas arrufar |
| ell | va arrufar |
| nos. | vam arrufar |
| vos. | vau arrufar |
| ells | van arrufar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver arrufat |
| tu | vas haver arrufat |
| ell | va haver arrufat |
| nos. | vam haver arrufat |
| vos. | vau haver arrufat |
| ells | van haver arrufat |
Condicional
| jo | arrufaria |
| tu | arrufaries |
| ell | arrufaria |
| nos. | arrufaríem |
| vos. | arrufaríeu |
| ells | arrufarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera arrufat |
| tu | hauries; hagueres arrufat |
| ell | hauria; haguera arrufat |
| nos. | hauríem; haguérem arrufat |
| vos. | hauríeu; haguéreu arrufat |
| ells | haurien; hagueren arrufat |
Subjuntiu
Present
| jo | arrufi |
| tu | arrufis |
| ell | arrufi |
| nos. | arrufem |
| vos. | arrufeu |
| ells | arrufin |
Perfet
| jo | hagi arrufat |
| tu | hagis arrufat |
| ell | hagi arrufat |
| nos. | hàgim arrufat |
| vos. | hàgiu arrufat |
| ells | hagin arrufat |
Imperfet
| jo | arrufés |
| tu | arrufessis |
| ell | arrufés |
| nos. | arruféssim |
| vos. | arruféssiu |
| ells | arrufessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués arrufat |
| tu | haguessis arrufat |
| ell | hagués arrufat |
| nos. | haguéssim arrufat |
| vos. | haguéssiu arrufat |
| ells | haguessin arrufat |
Imperative
| tu | arrufa |
| ell | arrufi |
| nos. | arrufem |
| vos. | arrufeu |
| ells | arrufin |
Verbs conjugated like 'arrufar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'arrufar'
arrufir,
arrugar,
abrusar,
agrumar,
agrupar,
arranar,
arrapar,
arrasar,
arrear,
arrelar,
Translations
furrow, to pull one's brows together
Etymology
Additional Information
arrufar [relacionat amb
rufià i el ll.
rufus 'pèl-roig', que en sembla l'origen; de l'aspecte de la pell rogenca es degué passar al de pell eriçada, com pell de gallina]
v 1 tr 1 Fer
rufes (en alguna cosa); arrugar.
2 Contreure (alguna part de la cara) fins a arrugar-se la pell.
3 arrufar les celles (o el nas) fig Manifestar desgrat, desaprovació.
2 pron
Eriçar-se, estarrufar-se, els cabells, el pèl.