Formes no personals
Infinitiu:
aïrar
Gerundi:
aïrant
Participi:
aïrat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | aïro |
| tu | aïres |
| ell | aïra |
| nos. | aïrem |
| vos. | aïreu |
| ells | aïren |
Perfet
| jo | he aïrat |
| tu | has aïrat |
| ell | ha aïrat |
| nos. | hem aïrat |
| vos. | heu aïrat |
| ells | han aïrat |
Imperfet
| jo | aïrava |
| tu | aïraves |
| ell | aïrava |
| nos. | aïràvem |
| vos. | aïràveu |
| ells | aïraven |
Plusquamperfet
| jo | havia aïrat |
| tu | havies aïrat |
| ell | havia aïrat |
| nos. | havíem aïrat |
| vos. | havíeu aïrat |
| ells | havien aïrat |
Futur simple
| jo | aïraré |
| tu | aïraràs |
| ell | aïrarà |
| nos. | aïrarem |
| vos. | aïrareu |
| ells | aïraran |
Futur perfet
| jo | hauré aïrat |
| tu | hauràs aïrat |
| ell | haurà aïrat |
| nos. | haurem aïrat |
| vos. | haureu aïrat |
| ells | hauran aïrat |
Passat simple
| jo | aïrí |
| tu | aïrares |
| ell | aïrà |
| nos. | aïràrem |
| vos. | aïràreu |
| ells | aïraren |
Passat anterior
| jo | haguí aïrat |
| tu | hagueres aïrat |
| ell | hagué aïrat |
| nos. | haguérem aïrat |
| vos. | haguéreu aïrat |
| ells | haguéren aïrat |
Passat perifràstic
| jo | vaig aïrar |
| tu | vas aïrar |
| ell | va aïrar |
| nos. | vam aïrar |
| vos. | vau aïrar |
| ells | van aïrar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver aïrat |
| tu | vas haver aïrat |
| ell | va haver aïrat |
| nos. | vam haver aïrat |
| vos. | vau haver aïrat |
| ells | van haver aïrat |
Condicional
| jo | aïraria |
| tu | aïraries |
| ell | aïraria |
| nos. | aïraríem |
| vos. | aïraríeu |
| ells | aïrarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera aïrat |
| tu | hauries; hagueres aïrat |
| ell | hauria; haguera aïrat |
| nos. | hauríem; haguérem aïrat |
| vos. | hauríeu; haguéreu aïrat |
| ells | haurien; hagueren aïrat |
Subjuntiu
Present
| jo | aïri |
| tu | aïris |
| ell | aïri |
| nos. | aïrem |
| vos. | aïreu |
| ells | aïrin |
Perfet
| jo | hagi aïrat |
| tu | hagis aïrat |
| ell | hagi aïrat |
| nos. | hàgim aïrat |
| vos. | hàgiu aïrat |
| ells | hagin aïrat |
Imperfet
| jo | aïrés |
| tu | aïressis |
| ell | aïrés |
| nos. | aïréssim |
| vos. | aïréssiu |
| ells | aïressin |
Plusquamperfet
| jo | hagués aïrat |
| tu | haguessis aïrat |
| ell | hagués aïrat |
| nos. | haguéssim aïrat |
| vos. | haguéssiu aïrat |
| ells | haguessin aïrat |
Imperative
| tu | aïra |
| ell | aïri |
| nos. | aïrem |
| vos. | aïreu |
| ells | aïrin |
Verbs conjugated like 'aïrar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'aïrar'
aïnar,
acarar,
acerar,
acorar,
adiar,
adorar,
aforar,
afuar,
agrair,
agrir,
Translations
Synonyms & Antonyms
Synonyms
- arravatar-se
- enfurir-se, enutjar-se, irritar-se, aïrar-se, encolerir-se, sulfurar-se, calmar-se
- embravir
- enfurir-se, enfellonir-se, enfuriar-se, arravatar-se, encolerir-se, aïrar-se, apaivagar-se, calmar-se
- encolerir-se
- enutjar-se, sulfurar-se, aïrar-se, enfellonir-se, enrabiar-se, enfurir-se, enfuriar-se, exasperar-se, enfadar-se, indignar-se, irritar-se, empipar-se, apaivagar-se
- encrespar
- onejar, picar-se, arriscar-se, cavallar, cabrejar
- enfereir-se
- indignar-se, enfellonir-se, sulfurar-se, enfurir-se, irèixer-se, enfuriar-se, aïrar-se
- enfutismar-se
- encrespar, enfurismar-se, irritar-se, aïrar-se, enfellonir-se, enrabiar-se
- enrabiar
- irritar, exasperar, sulfurar, enfellonir, indignar, empipar, enfadar, enfurir, enutjar
- irèixer-se
- enfereir-se, indignar-se, enfellonir-se, sulfurar-se, enfurir-se, enfuriar-se, aïrar-se
Etymology
Additional Information
aïrar [s. XIV; de
ira]
v 1 tr ant Tenir desafecte o aversió envers (algú o alguna cosa).
2 pron Esdevenir irat, enutjar-se fortament.
a_ï_rar.