Formes no personals
Infinitiu:
enfurir
Gerundi:
enfurint
Participi:
enfurit
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | enfureixo |
| tu | enfureixes |
| ell | enfureix |
| nos. | enfurim |
| vos. | enfuriu |
| ells | enfureixen |
Perfet
| jo | he enfurit |
| tu | has enfurit |
| ell | ha enfurit |
| nos. | hem enfurit |
| vos. | heu enfurit |
| ells | han enfurit |
Imperfet
| jo | enfuria |
| tu | enfuries |
| ell | enfuria |
| nos. | enfuríem |
| vos. | enfuríeu |
| ells | enfurien |
Plusquamperfet
| jo | havia enfurit |
| tu | havies enfurit |
| ell | havia enfurit |
| nos. | havíem enfurit |
| vos. | havíeu enfurit |
| ells | havien enfurit |
Futur simple
| jo | enfuriré |
| tu | enfuriràs |
| ell | enfurirà |
| nos. | enfurirem |
| vos. | enfurireu |
| ells | enfuriran |
Futur perfet
| jo | hauré enfurit |
| tu | hauràs enfurit |
| ell | haurà enfurit |
| nos. | haurem enfurit |
| vos. | haureu enfurit |
| ells | hauran enfurit |
Passat simple
| jo | enfurí |
| tu | enfurires |
| ell | enfurí |
| nos. | enfurírem |
| vos. | enfuríreu |
| ells | enfuríren |
Passat anterior
| jo | haguí enfurit |
| tu | hagueres enfurit |
| ell | hagué enfurit |
| nos. | haguérem enfurit |
| vos. | haguéreu enfurit |
| ells | haguéren enfurit |
Passat perifràstic
| jo | vaig enfurir |
| tu | vas enfurir |
| ell | va enfurir |
| nos. | vam enfurir |
| vos. | vau enfurir |
| ells | van enfurir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver enfurit |
| tu | vas haver enfurit |
| ell | va haver enfurit |
| nos. | vam haver enfurit |
| vos. | vau haver enfurit |
| ells | van haver enfurit |
Condicional
| jo | enfuriria |
| tu | enfuriries |
| ell | enfuriria |
| nos. | enfuriríem |
| vos. | enfuriríeu |
| ells | enfuririen |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera enfurit |
| tu | hauries; hagueres enfurit |
| ell | hauria; haguera enfurit |
| nos. | hauríem; haguérem enfurit |
| vos. | hauríeu; haguéreu enfurit |
| ells | haurien; hagueren enfurit |
Subjuntiu
Present
| jo | enfureixi |
| tu | enfureixis |
| ell | enfureixi |
| nos. | enfurim |
| vos. | enfuriu |
| ells | enfureixin |
Perfet
| jo | hagi enfurit |
| tu | hagis enfurit |
| ell | hagi enfurit |
| nos. | hàgim enfurit |
| vos. | hàgiu enfurit |
| ells | hagin enfurit |
Imperfet
| jo | enfurís |
| tu | enfurissis |
| ell | enfurís |
| nos. | enfuríssim |
| vos. | enfuríssiu |
| ells | enfurissin |
Plusquamperfet
| jo | hagués enfurit |
| tu | haguessis enfurit |
| ell | hagués enfurit |
| nos. | haguéssim enfurit |
| vos. | haguéssiu enfurit |
| ells | haguessin enfurit |
Imperative
| tu | enfureix |
| ell | enfureixi |
| nos. | enfurim |
| vos. | enfuriu |
| ells | enfureixin |
Verbs conjugated like 'enfurir'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'enfurir'
endurir,
enferir,
enfuriar,
enagrir,
encarir,
endurar,
enfortir,
enquerir,
enrarir,
entumir,
Translations
infuriate, to make furious or mad with anger
Synonyms & Antonyms
Synonyms
- arravatar-se
- enfurir-se, enutjar-se, irritar-se, aïrar-se, encolerir-se, sulfurar-se, calmar-se
- embravir
- enfurir-se, enfellonir-se, enfuriar-se, arravatar-se, encolerir-se, aïrar-se, apaivagar-se, calmar-se
- encolerir-se
- enutjar-se, sulfurar-se, aïrar-se, enfellonir-se, enrabiar-se, enfurir-se, enfuriar-se, exasperar-se, enfadar-se, indignar-se, irritar-se, empipar-se, apaivagar-se
- enfereir-se
- indignar-se, enfellonir-se, sulfurar-se, enfurir-se, irèixer-se, enfuriar-se, aïrar-se
- enfuriar-se
- embravir-se, enfurir-se, enfellonir-se, arravatar-se, encolerir-se
- enfurir
- irritar, enrabiar, indignar, sulfurar, enfellonir, enutjar, exasperar, molestar, exacerbar, encolerir, arravatar, aïrar, enfuriar-se, tranquil.litzar, calmar
- irèixer-se
- enfereir-se, indignar-se, enfellonir-se, sulfurar-se, enfurir-se, enfuriar-se, aïrar-se
Etymology
Additional Information