Formes no personals
Infinitiu:
irritar
Gerundi:
irritant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | irrito |
| te'n | irrites |
| se'n | irrita |
| ens en | irritem |
| us en | irriteu |
| se'n | irriten |
Perfet
| me'n | he irritat |
| te'n | has irritat |
| se'n | ha irritat |
| ens en | hem irritat |
| us en | heu irritat |
| se'n | han irritat |
Imperfet
| me'n | irritava |
| te'n | irritaves |
| se'n | irritava |
| ens en | irritàvem |
| us en | irritàveu |
| se'n | irritaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia irritat |
| te'n | havies irritat |
| se'n | havia irritat |
| ens en | havíem irritat |
| us en | havíeu irritat |
| se'n | havien irritat |
Futur simple
| me'n | irritaré |
| te'n | irritaràs |
| se'n | irritarà |
| ens en | irritarem |
| us en | irritareu |
| se'n | irritaran |
Futur perfet
| me'n | hauré irritat |
| te'n | hauràs irritat |
| se'n | haurà irritat |
| ens en | haurem irritat |
| us en | haureu irritat |
| se'n | hauran irritat |
Passat simple
| me'n | irrití |
| te'n | irritares |
| se'n | irrità |
| ens en | irritàrem |
| us en | irritàreu |
| se'n | irritaren |
Passat anterior
| me'n | haguí irritat |
| te'n | hagueres irritat |
| se'n | hagué irritat |
| ens en | haguérem irritat |
| us en | haguéreu irritat |
| se'n | haguéren irritat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig irritar |
| te'n | vas irritar |
| se'n | va irritar |
| ens en | vam irritar |
| us en | vau irritar |
| se'n | van irritar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver irritat |
| te'n | vas haver irritat |
| se'n | va haver irritat |
| ens en | vam haver irritat |
| us en | vau haver irritat |
| se'n | van haver irritat |
Condicional
| me'n | irritaria |
| te'n | irritaries |
| se'n | irritaria |
| ens en | irritaríem |
| us en | irritaríeu |
| se'n | irritarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera irritat |
| te'n | hauries; hagueres irritat |
| se'n | hauria; haguera irritat |
| ens en | hauríem; haguérem irritat |
| us en | hauríeu; haguéreu irritat |
| se'n | haurien; hagueren irritat |
Subjuntiu
Present
| me'n | irriti |
| te'n | irritis |
| se'n | irriti |
| ens en | irritem |
| us en | irriteu |
| se'n | irritin |
Perfet
| me'n | hagi irritat |
| te'n | hagis irritat |
| se'n | hagi irritat |
| ens en | hàgim irritat |
| us en | hàgiu irritat |
| se'n | hagin irritat |
Imperfet
| me'n | irrités |
| te'n | irritessis |
| se'n | irrités |
| ens en | irritéssim |
| us en | irritéssiu |
| se'n | irritessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués irritat |
| te'n | haguessis irritat |
| se'n | hagués irritat |
| ens en | haguéssim irritat |
| us en | haguéssiu irritat |
| se'n | haguessin irritat |
Imperative
| te'n | irrita |
| se'n | irriti |
| ens en | irritem |
| us en | irriteu |
| se'n | irritin |
Verbs conjugated like 'irritar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'irritar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information