Formes no personals
Infinitiu:
arrapar
Gerundi:
arrapant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | arrapo |
| te'n | arrapes |
| se'n | arrapa |
| ens en | arrapem |
| us en | arrapeu |
| se'n | arrapen |
Perfet
| me'n | he arrapat |
| te'n | has arrapat |
| se'n | ha arrapat |
| ens en | hem arrapat |
| us en | heu arrapat |
| se'n | han arrapat |
Imperfet
| me'n | arrapava |
| te'n | arrapaves |
| se'n | arrapava |
| ens en | arrapàvem |
| us en | arrapàveu |
| se'n | arrapaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia arrapat |
| te'n | havies arrapat |
| se'n | havia arrapat |
| ens en | havíem arrapat |
| us en | havíeu arrapat |
| se'n | havien arrapat |
Futur simple
| me'n | arraparé |
| te'n | arraparàs |
| se'n | arraparà |
| ens en | arraparem |
| us en | arrapareu |
| se'n | arraparan |
Futur perfet
| me'n | hauré arrapat |
| te'n | hauràs arrapat |
| se'n | haurà arrapat |
| ens en | haurem arrapat |
| us en | haureu arrapat |
| se'n | hauran arrapat |
Passat simple
| me'n | arrapí |
| te'n | arrapares |
| se'n | arrapà |
| ens en | arrapàrem |
| us en | arrapàreu |
| se'n | arraparen |
Passat anterior
| me'n | haguí arrapat |
| te'n | hagueres arrapat |
| se'n | hagué arrapat |
| ens en | haguérem arrapat |
| us en | haguéreu arrapat |
| se'n | haguéren arrapat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig arrapar |
| te'n | vas arrapar |
| se'n | va arrapar |
| ens en | vam arrapar |
| us en | vau arrapar |
| se'n | van arrapar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver arrapat |
| te'n | vas haver arrapat |
| se'n | va haver arrapat |
| ens en | vam haver arrapat |
| us en | vau haver arrapat |
| se'n | van haver arrapat |
Condicional
| me'n | arraparia |
| te'n | arraparies |
| se'n | arraparia |
| ens en | arraparíem |
| us en | arraparíeu |
| se'n | arraparien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera arrapat |
| te'n | hauries; hagueres arrapat |
| se'n | hauria; haguera arrapat |
| ens en | hauríem; haguérem arrapat |
| us en | hauríeu; haguéreu arrapat |
| se'n | haurien; hagueren arrapat |
Subjuntiu
Present
| me'n | arrapi |
| te'n | arrapis |
| se'n | arrapi |
| ens en | arrapem |
| us en | arrapeu |
| se'n | arrapin |
Perfet
| me'n | hagi arrapat |
| te'n | hagis arrapat |
| se'n | hagi arrapat |
| ens en | hàgim arrapat |
| us en | hàgiu arrapat |
| se'n | hagin arrapat |
Imperfet
| me'n | arrapés |
| te'n | arrapessis |
| se'n | arrapés |
| ens en | arrapéssim |
| us en | arrapéssiu |
| se'n | arrapessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués arrapat |
| te'n | haguessis arrapat |
| se'n | hagués arrapat |
| ens en | haguéssim arrapat |
| us en | haguéssiu arrapat |
| se'n | haguessin arrapat |
Imperative
| te'n | arrapa |
| se'n | arrapi |
| ens en | arrapem |
| us en | arrapeu |
| se'n | arrapin |
Verbs conjugated like 'arrapar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'arrapar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
arrapar [s. XIII; de
rapar¹]
v 1 1 tr Llevar, emportar-se, arrabassar (referint-se principalment a la mort, a un estat d'èxtasi).
2 pron Aferrar-se. S'arrapava a son pare de por que
tenia. La molsa arrapada a la roca.
2 tr Esgarrapar.