Formes no personals
Infinitiu:
induir
Gerundi:
induint
Participi:
induït
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | indueixo |
| tu | indueixes |
| ell | indueix |
| nos. | induïm |
| vos. | induïu |
| ells | indueixen |
Perfet
| jo | he induït |
| tu | has induït |
| ell | ha induït |
| nos. | hem induït |
| vos. | heu induït |
| ells | han induït |
Imperfet
| jo | induïa |
| tu | induïes |
| ell | induïa |
| nos. | induíem |
| vos. | induíeu |
| ells | induïen |
Plusquamperfet
| jo | havia induït |
| tu | havies induït |
| ell | havia induït |
| nos. | havíem induït |
| vos. | havíeu induït |
| ells | havien induït |
Futur simple
| jo | induiré |
| tu | induiràs |
| ell | induirà |
| nos. | induirem |
| vos. | induireu |
| ells | induiran |
Futur perfet
| jo | hauré induït |
| tu | hauràs induït |
| ell | haurà induït |
| nos. | haurem induït |
| vos. | haureu induït |
| ells | hauran induït |
Passat simple
| jo | induí |
| tu | induïres |
| ell | induí |
| nos. | induírem |
| vos. | induíreu |
| ells | induíren |
Passat anterior
| jo | haguí induït |
| tu | hagueres induït |
| ell | hagué induït |
| nos. | haguérem induït |
| vos. | haguéreu induït |
| ells | haguéren induït |
Passat perifràstic
| jo | vaig induir |
| tu | vas induir |
| ell | va induir |
| nos. | vam induir |
| vos. | vau induir |
| ells | van induir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver induït |
| tu | vas haver induït |
| ell | va haver induït |
| nos. | vam haver induït |
| vos. | vau haver induït |
| ells | van haver induït |
Condicional
| jo | induiria |
| tu | induiries |
| ell | induiria |
| nos. | induiríem |
| vos. | induiríeu |
| ells | induirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera induït |
| tu | hauries; hagueres induït |
| ell | hauria; haguera induït |
| nos. | hauríem; haguérem induït |
| vos. | hauríeu; haguéreu induït |
| ells | haurien; hagueren induït |
Subjuntiu
Present
| jo | indueixi |
| tu | indueixis |
| ell | indueixi |
| nos. | induïm |
| vos. | induïu |
| ells | indueixin |
Perfet
| jo | hagi induït |
| tu | hagis induït |
| ell | hagi induït |
| nos. | hàgim induït |
| vos. | hàgiu induït |
| ells | hagin induït |
Imperfet
| jo | induís |
| tu | induïssis |
| ell | induís |
| nos. | induíssim |
| vos. | induíssiu |
| ells | induïssin |
Plusquamperfet
| jo | hagués induït |
| tu | haguessis induït |
| ell | hagués induït |
| nos. | haguéssim induït |
| vos. | haguéssiu induït |
| ells | haguessin induït |
Imperative
| tu | indueix |
| ell | indueixi |
| nos. | induïm |
| vos. | induïu |
| ells | indueixin |
Verbs conjugated like 'induir'
abduir,
abluir,
aconduir,
aconseguir,
adduir,
aflaquir,
afluir,
afranquir,
agrair,
apoquir,
atapeir,
atribuir,
atuir,
avergonyir,
beneir,
bleir,
boquir,
brunyir,
cenyir,
circuir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'induir'
intuir,
abduir,
adduir,
conduir,
deduir,
eduir,
endurir,
esduir,
imbuir,
influir,
Translations
induce, to cause; persuade; force
Etymology
Additional Information