Formes no personals
Infinitiu:
intuir
Gerundi:
intuint
Participi:
intuït
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | intueixo |
| tu | intueixes |
| ell | intueix |
| nos. | intuïm |
| vos. | intuïu |
| ells | intueixen |
Perfet
| jo | he intuït |
| tu | has intuït |
| ell | ha intuït |
| nos. | hem intuït |
| vos. | heu intuït |
| ells | han intuït |
Imperfet
| jo | intuïa |
| tu | intuïes |
| ell | intuïa |
| nos. | intuíem |
| vos. | intuíeu |
| ells | intuïen |
Plusquamperfet
| jo | havia intuït |
| tu | havies intuït |
| ell | havia intuït |
| nos. | havíem intuït |
| vos. | havíeu intuït |
| ells | havien intuït |
Futur simple
| jo | intuiré |
| tu | intuiràs |
| ell | intuirà |
| nos. | intuirem |
| vos. | intuireu |
| ells | intuiran |
Futur perfet
| jo | hauré intuït |
| tu | hauràs intuït |
| ell | haurà intuït |
| nos. | haurem intuït |
| vos. | haureu intuït |
| ells | hauran intuït |
Passat simple
| jo | intuí |
| tu | intuïres |
| ell | intuí |
| nos. | intuírem |
| vos. | intuíreu |
| ells | intuíren |
Passat anterior
| jo | haguí intuït |
| tu | hagueres intuït |
| ell | hagué intuït |
| nos. | haguérem intuït |
| vos. | haguéreu intuït |
| ells | haguéren intuït |
Passat perifràstic
| jo | vaig intuir |
| tu | vas intuir |
| ell | va intuir |
| nos. | vam intuir |
| vos. | vau intuir |
| ells | van intuir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver intuït |
| tu | vas haver intuït |
| ell | va haver intuït |
| nos. | vam haver intuït |
| vos. | vau haver intuït |
| ells | van haver intuït |
Condicional
| jo | intuiria |
| tu | intuiries |
| ell | intuiria |
| nos. | intuiríem |
| vos. | intuiríeu |
| ells | intuirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera intuït |
| tu | hauries; hagueres intuït |
| ell | hauria; haguera intuït |
| nos. | hauríem; haguérem intuït |
| vos. | hauríeu; haguéreu intuït |
| ells | haurien; hagueren intuït |
Subjuntiu
Present
| jo | intueixi |
| tu | intueixis |
| ell | intueixi |
| nos. | intuïm |
| vos. | intuïu |
| ells | intueixin |
Perfet
| jo | hagi intuït |
| tu | hagis intuït |
| ell | hagi intuït |
| nos. | hàgim intuït |
| vos. | hàgiu intuït |
| ells | hagin intuït |
Imperfet
| jo | intuís |
| tu | intuïssis |
| ell | intuís |
| nos. | intuíssim |
| vos. | intuíssiu |
| ells | intuïssin |
Plusquamperfet
| jo | hagués intuït |
| tu | haguessis intuït |
| ell | hagués intuït |
| nos. | haguéssim intuït |
| vos. | haguéssiu intuït |
| ells | haguessin intuït |
Imperative
| tu | intueix |
| ell | intueixi |
| nos. | intuïm |
| vos. | intuïu |
| ells | intueixin |
Verbs conjugated like 'intuir'
abduir,
abluir,
aconduir,
aconseguir,
adduir,
aflaquir,
afluir,
afranquir,
agrair,
apoquir,
atapeir,
atribuir,
atuir,
avergonyir,
beneir,
bleir,
boquir,
brunyir,
cenyir,
circuir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'intuir'
induir,
atuir,
entumir,
imbuir,
influir,
instruir,
abduir,
abluir,
actuar,
adduir,
Translations
intuit, to know intuitively
Etymology
Additional Information