Formes no personals
Infinitiu:
atribuir
Gerundi:
atribuint
Participi:
atribuït
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | atribueixo |
| tu | atribueixes |
| ell | atribueix |
| nos. | atribuïm |
| vos. | atribuïu |
| ells | atribueixen |
Perfet
| jo | he atribuït |
| tu | has atribuït |
| ell | ha atribuït |
| nos. | hem atribuït |
| vos. | heu atribuït |
| ells | han atribuït |
Imperfet
| jo | atribuïa |
| tu | atribuïes |
| ell | atribuïa |
| nos. | atribuíem |
| vos. | atribuíeu |
| ells | atribuïen |
Plusquamperfet
| jo | havia atribuït |
| tu | havies atribuït |
| ell | havia atribuït |
| nos. | havíem atribuït |
| vos. | havíeu atribuït |
| ells | havien atribuït |
Futur simple
| jo | atribuiré |
| tu | atribuiràs |
| ell | atribuirà |
| nos. | atribuirem |
| vos. | atribuireu |
| ells | atribuiran |
Futur perfet
| jo | hauré atribuït |
| tu | hauràs atribuït |
| ell | haurà atribuït |
| nos. | haurem atribuït |
| vos. | haureu atribuït |
| ells | hauran atribuït |
Passat simple
| jo | atribuí |
| tu | atribuïres |
| ell | atribuí |
| nos. | atribuírem |
| vos. | atribuíreu |
| ells | atribuíren |
Passat anterior
| jo | haguí atribuït |
| tu | hagueres atribuït |
| ell | hagué atribuït |
| nos. | haguérem atribuït |
| vos. | haguéreu atribuït |
| ells | haguéren atribuït |
Passat perifràstic
| jo | vaig atribuir |
| tu | vas atribuir |
| ell | va atribuir |
| nos. | vam atribuir |
| vos. | vau atribuir |
| ells | van atribuir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver atribuït |
| tu | vas haver atribuït |
| ell | va haver atribuït |
| nos. | vam haver atribuït |
| vos. | vau haver atribuït |
| ells | van haver atribuït |
Condicional
| jo | atribuiria |
| tu | atribuiries |
| ell | atribuiria |
| nos. | atribuiríem |
| vos. | atribuiríeu |
| ells | atribuirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera atribuït |
| tu | hauries; hagueres atribuït |
| ell | hauria; haguera atribuït |
| nos. | hauríem; haguérem atribuït |
| vos. | hauríeu; haguéreu atribuït |
| ells | haurien; hagueren atribuït |
Subjuntiu
Present
| jo | atribueixi |
| tu | atribueixis |
| ell | atribueixi |
| nos. | atribuïm |
| vos. | atribuïu |
| ells | atribueixin |
Perfet
| jo | hagi atribuït |
| tu | hagis atribuït |
| ell | hagi atribuït |
| nos. | hàgim atribuït |
| vos. | hàgiu atribuït |
| ells | hagin atribuït |
Imperfet
| jo | atribuís |
| tu | atribuïssis |
| ell | atribuís |
| nos. | atribuíssim |
| vos. | atribuíssiu |
| ells | atribuïssin |
Plusquamperfet
| jo | hagués atribuït |
| tu | haguessis atribuït |
| ell | hagués atribuït |
| nos. | haguéssim atribuït |
| vos. | haguéssiu atribuït |
| ells | haguessin atribuït |
Imperative
| tu | atribueix |
| ell | atribueixi |
| nos. | atribuïm |
| vos. | atribuïu |
| ells | atribueixin |
Verbs conjugated like 'atribuir'
abduir,
abluir,
aconduir,
aconseguir,
adduir,
aflaquir,
afluir,
afranquir,
agrair,
apoquir,
atapeir,
atribuir,
atuir,
avergonyir,
beneir,
bleir,
boquir,
brunyir,
cenyir,
circuir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'atribuir'
atributar,
retribuir,
arribar,
atribolar,
atuir,
contribuir,
distribuir,
enriquir,
traduir,
tribular,
Translations
Synonyms & Antonyms
Synonyms
- adjudicar
- apropiar-se, atribuir-se, arrogar-se, usurpar
- apropiar
- atribuir-se, arrogar-se, adjudicar-se, usurpar, confiscar, possessionar-se, apoderar-se, prendre, desapropiar-se
- arrogar-se
- apropiar-se, usurpar, atribuir-se
- assignar
- apropiar
- atribuir
- allevar, imputar, aposar, inculpar, penjar, exculpar, disculpar
Etymology
Additional Information
atribuir [s. XIV; del ll.
attribuere, íd.]
v 1 1 tr Considerar algú o alguna cosa com la causa (d'alguna cosa). Van atribuir el retard a la pluja.
2 tr Considerar (alguna cosa)
com a pertanyent a algú o a alguna cosa, com a pròpia d'algú o d'alguna cosa. M'atribueixen unes accions que no he fet mai.
3 pron D'aquest fet, ell tot sol ha d'atribuir-se'n la glòria.
2 tr Donar a
algú (alguna cosa) en una repartició. Una quarta part del pressupost fou atribuïda al nou departament.
a_tri_bu_ir.