Formes no personals
Infinitiu:
adduir
Gerundi:
adduint
Participi:
adduït
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | addueixo |
| tu | addueixes |
| ell | addueix |
| nos. | adduïm |
| vos. | adduïu |
| ells | addueixen |
Perfet
| jo | he adduït |
| tu | has adduït |
| ell | ha adduït |
| nos. | hem adduït |
| vos. | heu adduït |
| ells | han adduït |
Imperfet
| jo | adduïa |
| tu | adduïes |
| ell | adduïa |
| nos. | adduíem |
| vos. | adduíeu |
| ells | adduïen |
Plusquamperfet
| jo | havia adduït |
| tu | havies adduït |
| ell | havia adduït |
| nos. | havíem adduït |
| vos. | havíeu adduït |
| ells | havien adduït |
Futur simple
| jo | adduiré |
| tu | adduiràs |
| ell | adduirà |
| nos. | adduirem |
| vos. | adduireu |
| ells | adduiran |
Futur perfet
| jo | hauré adduït |
| tu | hauràs adduït |
| ell | haurà adduït |
| nos. | haurem adduït |
| vos. | haureu adduït |
| ells | hauran adduït |
Passat simple
| jo | adduí |
| tu | adduïres |
| ell | adduí |
| nos. | adduírem |
| vos. | adduíreu |
| ells | adduíren |
Passat anterior
| jo | haguí adduït |
| tu | hagueres adduït |
| ell | hagué adduït |
| nos. | haguérem adduït |
| vos. | haguéreu adduït |
| ells | haguéren adduït |
Passat perifràstic
| jo | vaig adduir |
| tu | vas adduir |
| ell | va adduir |
| nos. | vam adduir |
| vos. | vau adduir |
| ells | van adduir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver adduït |
| tu | vas haver adduït |
| ell | va haver adduït |
| nos. | vam haver adduït |
| vos. | vau haver adduït |
| ells | van haver adduït |
Condicional
| jo | adduiria |
| tu | adduiries |
| ell | adduiria |
| nos. | adduiríem |
| vos. | adduiríeu |
| ells | adduirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera adduït |
| tu | hauries; hagueres adduït |
| ell | hauria; haguera adduït |
| nos. | hauríem; haguérem adduït |
| vos. | hauríeu; haguéreu adduït |
| ells | haurien; hagueren adduït |
Subjuntiu
Present
| jo | addueixi |
| tu | addueixis |
| ell | addueixi |
| nos. | adduïm |
| vos. | adduïu |
| ells | addueixin |
Perfet
| jo | hagi adduït |
| tu | hagis adduït |
| ell | hagi adduït |
| nos. | hàgim adduït |
| vos. | hàgiu adduït |
| ells | hagin adduït |
Imperfet
| jo | adduís |
| tu | adduïssis |
| ell | adduís |
| nos. | adduíssim |
| vos. | adduíssiu |
| ells | adduïssin |
Plusquamperfet
| jo | hagués adduït |
| tu | haguessis adduït |
| ell | hagués adduït |
| nos. | haguéssim adduït |
| vos. | haguéssiu adduït |
| ells | haguessin adduït |
Imperative
| tu | addueix |
| ell | addueixi |
| nos. | adduïm |
| vos. | adduïu |
| ells | addueixin |
Verbs conjugated like 'adduir'
abduir,
abluir,
aconduir,
aconseguir,
adduir,
aflaquir,
afluir,
afranquir,
agrair,
apoquir,
atapeir,
atribuir,
atuir,
avergonyir,
beneir,
bleir,
boquir,
brunyir,
cenyir,
circuir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'adduir'
abduir,
abluir,
adir,
afluir,
atuir,
deduir,
eduir,
esduir,
induir,
reduir,
Translations
Etymology
Additional Information
adduir [←l ll.
adducere 'conduir o dur a algun lloc', a través del cat. ant.
adur]
v tr Presentar, oferir, al·legar (una prova, una raó, un argument).
ad_du_ir.