Formes no personals
Infinitiu:
aconduir
Gerundi:
aconduint
Participi:
aconduït
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | acondueixo |
| tu | acondueixes |
| ell | acondueix |
| nos. | aconduïm |
| vos. | aconduïu |
| ells | acondueixen |
Perfet
| jo | he aconduït |
| tu | has aconduït |
| ell | ha aconduït |
| nos. | hem aconduït |
| vos. | heu aconduït |
| ells | han aconduït |
Imperfet
| jo | aconduïa |
| tu | aconduïes |
| ell | aconduïa |
| nos. | aconduíem |
| vos. | aconduíeu |
| ells | aconduïen |
Plusquamperfet
| jo | havia aconduït |
| tu | havies aconduït |
| ell | havia aconduït |
| nos. | havíem aconduït |
| vos. | havíeu aconduït |
| ells | havien aconduït |
Futur simple
| jo | aconduiré |
| tu | aconduiràs |
| ell | aconduirà |
| nos. | aconduirem |
| vos. | aconduireu |
| ells | aconduiran |
Futur perfet
| jo | hauré aconduït |
| tu | hauràs aconduït |
| ell | haurà aconduït |
| nos. | haurem aconduït |
| vos. | haureu aconduït |
| ells | hauran aconduït |
Passat simple
| jo | aconduí |
| tu | aconduïres |
| ell | aconduí |
| nos. | aconduírem |
| vos. | aconduíreu |
| ells | aconduíren |
Passat anterior
| jo | haguí aconduït |
| tu | hagueres aconduït |
| ell | hagué aconduït |
| nos. | haguérem aconduït |
| vos. | haguéreu aconduït |
| ells | haguéren aconduït |
Passat perifràstic
| jo | vaig aconduir |
| tu | vas aconduir |
| ell | va aconduir |
| nos. | vam aconduir |
| vos. | vau aconduir |
| ells | van aconduir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver aconduït |
| tu | vas haver aconduït |
| ell | va haver aconduït |
| nos. | vam haver aconduït |
| vos. | vau haver aconduït |
| ells | van haver aconduït |
Condicional
| jo | aconduiria |
| tu | aconduiries |
| ell | aconduiria |
| nos. | aconduiríem |
| vos. | aconduiríeu |
| ells | aconduirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera aconduït |
| tu | hauries; hagueres aconduït |
| ell | hauria; haguera aconduït |
| nos. | hauríem; haguérem aconduït |
| vos. | hauríeu; haguéreu aconduït |
| ells | haurien; hagueren aconduït |
Subjuntiu
Present
| jo | acondueixi |
| tu | acondueixis |
| ell | acondueixi |
| nos. | aconduïm |
| vos. | aconduïu |
| ells | acondueixin |
Perfet
| jo | hagi aconduït |
| tu | hagis aconduït |
| ell | hagi aconduït |
| nos. | hàgim aconduït |
| vos. | hàgiu aconduït |
| ells | hagin aconduït |
Imperfet
| jo | aconduís |
| tu | aconduïssis |
| ell | aconduís |
| nos. | aconduíssim |
| vos. | aconduíssiu |
| ells | aconduïssin |
Plusquamperfet
| jo | hagués aconduït |
| tu | haguessis aconduït |
| ell | hagués aconduït |
| nos. | haguéssim aconduït |
| vos. | haguéssiu aconduït |
| ells | haguessin aconduït |
Imperative
| tu | acondueix |
| ell | acondueixi |
| nos. | aconduïm |
| vos. | aconduïu |
| ells | acondueixin |
Verbs conjugated like 'aconduir'
abduir,
abluir,
aconduir,
aconseguir,
adduir,
aflaquir,
afluir,
afranquir,
agrair,
apoquir,
atapeir,
atribuir,
atuir,
avergonyir,
beneir,
bleir,
boquir,
brunyir,
cenyir,
circuir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'aconduir'
conduir,
reconduir,
abduir,
abonir,
accedir,
acendrar,
acollir,
acolorir,
acomplir,
acondiciar,
Translations
Etymology
Additional Information
aconduir [1839; de
conduir]
v tr 1 Disposar convenientment (les coses que han d'ésser transportades).
2 p ext Disposar convenientment (les coses que han d'ésser guardades).
3
Aconductar.
a_con_du_ir.