Formes no personals
Infinitiu:
esduir
Gerundi:
esduint
Participi:
esduït
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | esdueixo |
| tu | esdueixes |
| ell | esdueix |
| nos. | esduïm |
| vos. | esduïu |
| ells | esdueixen |
Perfet
| jo | he esduït |
| tu | has esduït |
| ell | ha esduït |
| nos. | hem esduït |
| vos. | heu esduït |
| ells | han esduït |
Imperfet
| jo | esduïa |
| tu | esduïes |
| ell | esduïa |
| nos. | esduíem |
| vos. | esduíeu |
| ells | esduïen |
Plusquamperfet
| jo | havia esduït |
| tu | havies esduït |
| ell | havia esduït |
| nos. | havíem esduït |
| vos. | havíeu esduït |
| ells | havien esduït |
Futur simple
| jo | esduiré |
| tu | esduiràs |
| ell | esduirà |
| nos. | esduirem |
| vos. | esduireu |
| ells | esduiran |
Futur perfet
| jo | hauré esduït |
| tu | hauràs esduït |
| ell | haurà esduït |
| nos. | haurem esduït |
| vos. | haureu esduït |
| ells | hauran esduït |
Passat simple
| jo | esduí |
| tu | esduïres |
| ell | esduí |
| nos. | esduírem |
| vos. | esduíreu |
| ells | esduíren |
Passat anterior
| jo | haguí esduït |
| tu | hagueres esduït |
| ell | hagué esduït |
| nos. | haguérem esduït |
| vos. | haguéreu esduït |
| ells | haguéren esduït |
Passat perifràstic
| jo | vaig esduir |
| tu | vas esduir |
| ell | va esduir |
| nos. | vam esduir |
| vos. | vau esduir |
| ells | van esduir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver esduït |
| tu | vas haver esduït |
| ell | va haver esduït |
| nos. | vam haver esduït |
| vos. | vau haver esduït |
| ells | van haver esduït |
Condicional
| jo | esduiria |
| tu | esduiries |
| ell | esduiria |
| nos. | esduiríem |
| vos. | esduiríeu |
| ells | esduirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera esduït |
| tu | hauries; hagueres esduït |
| ell | hauria; haguera esduït |
| nos. | hauríem; haguérem esduït |
| vos. | hauríeu; haguéreu esduït |
| ells | haurien; hagueren esduït |
Subjuntiu
Present
| jo | esdueixi |
| tu | esdueixis |
| ell | esdueixi |
| nos. | esduïm |
| vos. | esduïu |
| ells | esdueixin |
Perfet
| jo | hagi esduït |
| tu | hagis esduït |
| ell | hagi esduït |
| nos. | hàgim esduït |
| vos. | hàgiu esduït |
| ells | hagin esduït |
Imperfet
| jo | esduís |
| tu | esduïssis |
| ell | esduís |
| nos. | esduíssim |
| vos. | esduíssiu |
| ells | esduïssin |
Plusquamperfet
| jo | hagués esduït |
| tu | haguessis esduït |
| ell | hagués esduït |
| nos. | haguéssim esduït |
| vos. | haguéssiu esduït |
| ells | haguessin esduït |
Imperative
| tu | esdueix |
| ell | esdueixi |
| nos. | esduïm |
| vos. | esduïu |
| ells | esdueixin |
Verbs conjugated like 'esduir'
abduir,
abluir,
aconduir,
aconseguir,
adduir,
aflaquir,
afluir,
afranquir,
agrair,
apoquir,
atapeir,
atribuir,
atuir,
avergonyir,
beneir,
bleir,
boquir,
brunyir,
cenyir,
circuir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'esduir'
eduir,
abduir,
adduir,
deduir,
desdir,
efluir,
eluir,
endurir,
escuar,
espuar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information