Formes no personals
Infinitiu:
atributar
Gerundi:
atributant
Participi:
atributat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | atributo |
| tu | atributes |
| ell | atributa |
| nos. | atributem |
| vos. | atributeu |
| ells | atributen |
Perfet
| jo | he atributat |
| tu | has atributat |
| ell | ha atributat |
| nos. | hem atributat |
| vos. | heu atributat |
| ells | han atributat |
Imperfet
| jo | atributava |
| tu | atributaves |
| ell | atributava |
| nos. | atributàvem |
| vos. | atributàveu |
| ells | atributaven |
Plusquamperfet
| jo | havia atributat |
| tu | havies atributat |
| ell | havia atributat |
| nos. | havíem atributat |
| vos. | havíeu atributat |
| ells | havien atributat |
Futur simple
| jo | atributaré |
| tu | atributaràs |
| ell | atributarà |
| nos. | atributarem |
| vos. | atributareu |
| ells | atributaran |
Futur perfet
| jo | hauré atributat |
| tu | hauràs atributat |
| ell | haurà atributat |
| nos. | haurem atributat |
| vos. | haureu atributat |
| ells | hauran atributat |
Passat simple
| jo | atributí |
| tu | atributares |
| ell | atributà |
| nos. | atributàrem |
| vos. | atributàreu |
| ells | atributaren |
Passat anterior
| jo | haguí atributat |
| tu | hagueres atributat |
| ell | hagué atributat |
| nos. | haguérem atributat |
| vos. | haguéreu atributat |
| ells | haguéren atributat |
Passat perifràstic
| jo | vaig atributar |
| tu | vas atributar |
| ell | va atributar |
| nos. | vam atributar |
| vos. | vau atributar |
| ells | van atributar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver atributat |
| tu | vas haver atributat |
| ell | va haver atributat |
| nos. | vam haver atributat |
| vos. | vau haver atributat |
| ells | van haver atributat |
Condicional
| jo | atributaria |
| tu | atributaries |
| ell | atributaria |
| nos. | atributaríem |
| vos. | atributaríeu |
| ells | atributarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera atributat |
| tu | hauries; hagueres atributat |
| ell | hauria; haguera atributat |
| nos. | hauríem; haguérem atributat |
| vos. | hauríeu; haguéreu atributat |
| ells | haurien; hagueren atributat |
Subjuntiu
Present
| jo | atributi |
| tu | atributis |
| ell | atributi |
| nos. | atributem |
| vos. | atributeu |
| ells | atributin |
Perfet
| jo | hagi atributat |
| tu | hagis atributat |
| ell | hagi atributat |
| nos. | hàgim atributat |
| vos. | hàgiu atributat |
| ells | hagin atributat |
Imperfet
| jo | atributés |
| tu | atributessis |
| ell | atributés |
| nos. | atributéssim |
| vos. | atributéssiu |
| ells | atributessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués atributat |
| tu | haguessis atributat |
| ell | hagués atributat |
| nos. | haguéssim atributat |
| vos. | haguéssiu atributat |
| ells | haguessin atributat |
Imperative
| tu | atributa |
| ell | atributi |
| nos. | atributem |
| vos. | atributeu |
| ells | atributin |
Verbs conjugated like 'atributar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'atributar'
tributar,
atribolar,
atribuir,
tribular,
arribar,
enribetar,
matricular,
ribotar,
trabucar,
tribanar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
atributar [←
atribut]
v tr Posar tribut.