Formes no personals
Infinitiu:
imputar
Gerundi:
imputant
Participi:
imputat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | imputo |
| tu | imputes |
| ell | imputa |
| nos. | imputem |
| vos. | imputeu |
| ells | imputen |
Perfet
| jo | he imputat |
| tu | has imputat |
| ell | ha imputat |
| nos. | hem imputat |
| vos. | heu imputat |
| ells | han imputat |
Imperfet
| jo | imputava |
| tu | imputaves |
| ell | imputava |
| nos. | imputàvem |
| vos. | imputàveu |
| ells | imputaven |
Plusquamperfet
| jo | havia imputat |
| tu | havies imputat |
| ell | havia imputat |
| nos. | havíem imputat |
| vos. | havíeu imputat |
| ells | havien imputat |
Futur simple
| jo | imputaré |
| tu | imputaràs |
| ell | imputarà |
| nos. | imputarem |
| vos. | imputareu |
| ells | imputaran |
Futur perfet
| jo | hauré imputat |
| tu | hauràs imputat |
| ell | haurà imputat |
| nos. | haurem imputat |
| vos. | haureu imputat |
| ells | hauran imputat |
Passat simple
| jo | imputí |
| tu | imputares |
| ell | imputà |
| nos. | imputàrem |
| vos. | imputàreu |
| ells | imputaren |
Passat anterior
| jo | haguí imputat |
| tu | hagueres imputat |
| ell | hagué imputat |
| nos. | haguérem imputat |
| vos. | haguéreu imputat |
| ells | haguéren imputat |
Passat perifràstic
| jo | vaig imputar |
| tu | vas imputar |
| ell | va imputar |
| nos. | vam imputar |
| vos. | vau imputar |
| ells | van imputar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver imputat |
| tu | vas haver imputat |
| ell | va haver imputat |
| nos. | vam haver imputat |
| vos. | vau haver imputat |
| ells | van haver imputat |
Condicional
| jo | imputaria |
| tu | imputaries |
| ell | imputaria |
| nos. | imputaríem |
| vos. | imputaríeu |
| ells | imputarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera imputat |
| tu | hauries; hagueres imputat |
| ell | hauria; haguera imputat |
| nos. | hauríem; haguérem imputat |
| vos. | hauríeu; haguéreu imputat |
| ells | haurien; hagueren imputat |
Subjuntiu
Present
| jo | imputi |
| tu | imputis |
| ell | imputi |
| nos. | imputem |
| vos. | imputeu |
| ells | imputin |
Perfet
| jo | hagi imputat |
| tu | hagis imputat |
| ell | hagi imputat |
| nos. | hàgim imputat |
| vos. | hàgiu imputat |
| ells | hagin imputat |
Imperfet
| jo | imputés |
| tu | imputessis |
| ell | imputés |
| nos. | imputéssim |
| vos. | imputéssiu |
| ells | imputessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués imputat |
| tu | haguessis imputat |
| ell | hagués imputat |
| nos. | haguéssim imputat |
| vos. | haguéssiu imputat |
| ells | haguessin imputat |
Imperative
| tu | imputa |
| ell | imputi |
| nos. | imputem |
| vos. | imputeu |
| ells | imputin |
Verbs conjugated like 'imputar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'imputar'
amputar,
immutar,
computar,
diputar,
disputar,
empatar,
esputar,
imantar,
imitar,
imperar,
Translations
Etymology
Additional Information