Formes no personals
Infinitiu:
asseure
Gerundi:
asseient
Participi:
assegut
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | assec |
| tu | asseus |
| ell | asseu |
| nos. | asseiem |
| vos. | asseieu |
| ells | asseuen |
Perfet
| jo | he assegut |
| tu | has assegut |
| ell | ha assegut |
| nos. | hem assegut |
| vos. | heu assegut |
| ells | han assegut |
Imperfet
| jo | asseia |
| tu | asseies |
| ell | asseia |
| nos. | assèiem |
| vos. | assèieu |
| ells | asseien |
Plusquamperfet
| jo | havia assegut |
| tu | havies assegut |
| ell | havia assegut |
| nos. | havíem assegut |
| vos. | havíeu assegut |
| ells | havien assegut |
Futur simple
| jo | asseuré |
| tu | asseuràs |
| ell | asseurà |
| nos. | asseurem |
| vos. | asseureu |
| ells | asseuran |
Futur perfet
| jo | hauré assegut |
| tu | hauràs assegut |
| ell | haurà assegut |
| nos. | haurem assegut |
| vos. | haureu assegut |
| ells | hauran assegut |
Passat simple
| jo | asseguí |
| tu | assegueres |
| ell | assegué |
| nos. | asseguérem |
| vos. | asseguéreu |
| ells | asseguéren |
Passat anterior
| jo | haguí assegut |
| tu | hagueres assegut |
| ell | hagué assegut |
| nos. | haguérem assegut |
| vos. | haguéreu assegut |
| ells | haguéren assegut |
Passat perifràstic
| jo | vaig asseure |
| tu | vas asseure |
| ell | va asseure |
| nos. | vam asseure |
| vos. | vau asseure |
| ells | van asseure |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver assegut |
| tu | vas haver assegut |
| ell | va haver assegut |
| nos. | vam haver assegut |
| vos. | vau haver assegut |
| ells | van haver assegut |
Condicional
| jo | asseuria |
| tu | asseuries |
| ell | asseuria |
| nos. | asseuríem |
| vos. | asseuríeu |
| ells | asseurien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera assegut |
| tu | hauries; hagueres assegut |
| ell | hauria; haguera assegut |
| nos. | hauríem; haguérem assegut |
| vos. | hauríeu; haguéreu assegut |
| ells | haurien; hagueren assegut |
Subjuntiu
Present
| jo | assegui |
| tu | asseguis |
| ell | assegui |
| nos. | asseguem |
| vos. | assegueu |
| ells | asseguin |
Perfet
| jo | hagi assegut |
| tu | hagis assegut |
| ell | hagi assegut |
| nos. | hàgim assegut |
| vos. | hàgiu assegut |
| ells | hagin assegut |
Imperfet
| jo | assegués |
| tu | asseguessis |
| ell | assegués |
| nos. | asseguéssim |
| vos. | asseguéssiu |
| ells | asseguessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués assegut |
| tu | haguessis assegut |
| ell | hagués assegut |
| nos. | haguéssim assegut |
| vos. | haguéssiu assegut |
| ells | haguessin assegut |
Imperative
| tu | asseu |
| ell | assegui |
| nos. | asseguem |
| vos. | asseieu |
| ells | asseguin |
Verbs similar to 'asseure'
ajeure,
atreure,
seure,
abstreure,
admetre,
ajaure,
assecar,
assegurar,
asserir,
atraure,
Translations
Etymology
Additional Information
asseure [s. XIII; del ll.
assidere, íd.]
v 1 tr Posar (algú) sobre un suport qualsevol de manera que resti descansant sobre l'extremitat inferoposterior del tronc. Assegueren el malalt prop
de la finestra.
2 pron Asseure's a terra.
as_seu_re.