Formes no personals
Infinitiu:
abstreure
Gerundi:
abstraient
Participi:
abstret
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | abstrec |
| tu | abstreus |
| ell | abstreu |
| nos. | abstraiem |
| vos. | abstraieu |
| ells | abstreuen |
Perfet
| jo | he abstret |
| tu | has abstret |
| ell | ha abstret |
| nos. | hem abstret |
| vos. | heu abstret |
| ells | han abstret |
Imperfet
| jo | abstreia |
| tu | abstreies |
| ell | abstreia |
| nos. | abstrèiem |
| vos. | abstrèieu |
| ells | abstreien |
Plusquamperfet
| jo | havia abstret |
| tu | havies abstret |
| ell | havia abstret |
| nos. | havíem abstret |
| vos. | havíeu abstret |
| ells | havien abstret |
Futur simple
| jo | abstraué |
| tu | abstrauàs |
| ell | abstrauà |
| nos. | abstrauem |
| vos. | abstraueu |
| ells | abstrauan |
Futur perfet
| jo | hauré abstret |
| tu | hauràs abstret |
| ell | haurà abstret |
| nos. | haurem abstret |
| vos. | haureu abstret |
| ells | hauran abstret |
Passat simple
| jo | abstraguí |
| tu | abstragueres |
| ell | abstragué |
| nos. | abstraguérem |
| vos. | abstraguéreu |
| ells | abstraguéren |
Passat anterior
| jo | haguí abstret |
| tu | hagueres abstret |
| ell | hagué abstret |
| nos. | haguérem abstret |
| vos. | haguéreu abstret |
| ells | haguéren abstret |
Passat perifràstic
| jo | vaig abstreure; abstraure |
| tu | vas abstreure; abstraure |
| ell | va abstreure; abstraure |
| nos. | vam abstreure; abstraure |
| vos. | vau abstreure; abstraure |
| ells | van abstreure; abstraure |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver abstret |
| tu | vas haver abstret |
| ell | va haver abstret |
| nos. | vam haver abstret |
| vos. | vau haver abstret |
| ells | van haver abstret |
Condicional
| jo | abstrauia |
| tu | abstrauies |
| ell | abstrauia |
| nos. | abstrauíem |
| vos. | abstrauíeu |
| ells | abstrauien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera abstret |
| tu | hauries; hagueres abstret |
| ell | hauria; haguera abstret |
| nos. | hauríem; haguérem abstret |
| vos. | hauríeu; haguéreu abstret |
| ells | haurien; hagueren abstret |
Subjuntiu
Present
| jo | abstregui |
| tu | abstreguis |
| ell | abstregui |
| nos. | abstreguem |
| vos. | abstregueu |
| ells | abstreguin |
Perfet
| jo | hagi abstret |
| tu | hagis abstret |
| ell | hagi abstret |
| nos. | hàgim abstret |
| vos. | hàgiu abstret |
| ells | hagin abstret |
Imperfet
| jo | abstragués |
| tu | abstraguessis |
| ell | abstragués |
| nos. | abstraguéssim |
| vos. | abstraguéssiu |
| ells | abstraguessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués abstret |
| tu | haguessis abstret |
| ell | hagués abstret |
| nos. | haguéssim abstret |
| vos. | haguéssiu abstret |
| ells | haguessin abstret |
Imperative
| tu | abstreu |
| ell | abstregui |
| nos. | abstreguem |
| vos. | abstraieu |
| ells | abstreguin |
Verbs conjugated like 'abstreure'
abstraure,
abstreure,
atraure,
atreure,
bestraure,
bestreure,
contraure,
contreure,
detraure,
detreure,
distraure,
distreure,
extraure,
extreure,
retraure,
retreure,
retrotraure,
retrotreure,
sostraure,
sostreure, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'abstreure'
abstraure,
atreure,
bestreure,
distreure,
sostreure,
adscriure,
asseure,
atraure,
bestraure,
contreure,
Translations
Etymology
Additional Information
abstreure [←l ll.
abstrahere, íd.; cat. ant. i dial.
abstraure]
p p abstret -a ] v 1 tr Aïllar amb la pensa, considerar separadament (un atribut o una qualitat),
considerar (una part) separant-la del tot. Abstreure la noció de dimensió de la d'espai. Abstreure l'universal del particular.
2 pron Aïllar-se amb la pensa, no prestar cap interès o cap atenció a res d'exterior
per lliurar-se enterament a la consideració del que hom té en la pensa.
abs_treu_re.