Formes no personals
Infinitiu:
admetre
Gerundi:
admetent
Participi:
admès
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | admeto |
| tu | admets |
| ell | admet |
| nos. | admetem |
| vos. | admeteu |
| ells | admeten |
Perfet
| jo | he admès |
| tu | has admès |
| ell | ha admès |
| nos. | hem admès |
| vos. | heu admès |
| ells | han admès |
Imperfet
| jo | admetia |
| tu | admeties |
| ell | admetia |
| nos. | admetíem |
| vos. | admetíeu |
| ells | admetien |
Plusquamperfet
| jo | havia admès |
| tu | havies admès |
| ell | havia admès |
| nos. | havíem admès |
| vos. | havíeu admès |
| ells | havien admès |
Futur simple
| jo | admetré |
| tu | admetràs |
| ell | admetrà |
| nos. | admetrem |
| vos. | admetreu |
| ells | admetran |
Futur perfet
| jo | hauré admès |
| tu | hauràs admès |
| ell | haurà admès |
| nos. | haurem admès |
| vos. | haureu admès |
| ells | hauran admès |
Passat simple
| jo | admetí |
| tu | admeteres |
| ell | admeté |
| nos. | admetérem |
| vos. | admetéreu |
| ells | admetéren |
Passat anterior
| jo | haguí admès |
| tu | hagueres admès |
| ell | hagué admès |
| nos. | haguérem admès |
| vos. | haguéreu admès |
| ells | haguéren admès |
Passat perifràstic
| jo | vaig admetre |
| tu | vas admetre |
| ell | va admetre |
| nos. | vam admetre |
| vos. | vau admetre |
| ells | van admetre |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver admès |
| tu | vas haver admès |
| ell | va haver admès |
| nos. | vam haver admès |
| vos. | vau haver admès |
| ells | van haver admès |
Condicional
| jo | admetria |
| tu | admetries |
| ell | admetria |
| nos. | admetríem |
| vos. | admetríeu |
| ells | admetrien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera admès |
| tu | hauries; hagueres admès |
| ell | hauria; haguera admès |
| nos. | hauríem; haguérem admès |
| vos. | hauríeu; haguéreu admès |
| ells | haurien; hagueren admès |
Subjuntiu
Present
| jo | admeti |
| tu | admetis |
| ell | admeti |
| nos. | admetem |
| vos. | admeteu |
| ells | admetin |
Perfet
| jo | hagi admès |
| tu | hagis admès |
| ell | hagi admès |
| nos. | hàgim admès |
| vos. | hàgiu admès |
| ells | hagin admès |
Imperfet
| jo | admetés |
| tu | admetessis |
| ell | admetés |
| nos. | admetéssim |
| vos. | admetéssiu |
| ells | admetessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués admès |
| tu | haguessis admès |
| ell | hagués admès |
| nos. | haguéssim admès |
| vos. | haguéssiu admès |
| ells | haguessin admès |
Imperative
| tu | admet |
| ell | admeti |
| nos. | admetem |
| vos. | admeteu |
| ells | admetin |
Verbs conjugated like 'admetre'
admetre,
arremetre,
cometre,
comprometre,
demetre,
descomprometre,
emetre,
entremetre's,
escometre,
malmetre,
manumetre,
ometre,
permetre,
prometre,
readmetre,
remetre,
retransmetre,
sotmetre,
trametre,
transmetre, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'admetre'
cometre,
demetre,
emetre,
malmetre,
metre,
ometre,
readmetre,
remetre,
abatre,
ajeure,
Translations
admit, to allow to enter; to grant entrance
admit, to concede as true
grant, To admit as true what is not yet satisfactorily proved; to yield belief to; to allow; to yield; to concede
Etymology
Additional Information
admetre [←l ll.
admittere, íd.]
v* tr 1 Rebre, donar entrada, en algun lloc. Ésser admès en un partit.
2 Rebre en l'esperit (alguna cosa) com a veritable o valedora; acceptar.
Admetre una suposició.
3 Consentir, sofrir. No admetre ajornaments.