Formes no personals
Infinitiu:
dignar
Gerundi:
dignant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | digno |
| te'n | dignes |
| se'n | digna |
| ens en | dignem |
| us en | digneu |
| se'n | dignen |
Perfet
| me'n | he dignat |
| te'n | has dignat |
| se'n | ha dignat |
| ens en | hem dignat |
| us en | heu dignat |
| se'n | han dignat |
Imperfet
| me'n | dignava |
| te'n | dignaves |
| se'n | dignava |
| ens en | dignàvem |
| us en | dignàveu |
| se'n | dignaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia dignat |
| te'n | havies dignat |
| se'n | havia dignat |
| ens en | havíem dignat |
| us en | havíeu dignat |
| se'n | havien dignat |
Futur simple
| me'n | dignaré |
| te'n | dignaràs |
| se'n | dignarà |
| ens en | dignarem |
| us en | dignareu |
| se'n | dignaran |
Futur perfet
| me'n | hauré dignat |
| te'n | hauràs dignat |
| se'n | haurà dignat |
| ens en | haurem dignat |
| us en | haureu dignat |
| se'n | hauran dignat |
Passat simple
| me'n | digní |
| te'n | dignares |
| se'n | dignà |
| ens en | dignàrem |
| us en | dignàreu |
| se'n | dignaren |
Passat anterior
| me'n | haguí dignat |
| te'n | hagueres dignat |
| se'n | hagué dignat |
| ens en | haguérem dignat |
| us en | haguéreu dignat |
| se'n | haguéren dignat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig dignar |
| te'n | vas dignar |
| se'n | va dignar |
| ens en | vam dignar |
| us en | vau dignar |
| se'n | van dignar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver dignat |
| te'n | vas haver dignat |
| se'n | va haver dignat |
| ens en | vam haver dignat |
| us en | vau haver dignat |
| se'n | van haver dignat |
Condicional
| me'n | dignaria |
| te'n | dignaries |
| se'n | dignaria |
| ens en | dignaríem |
| us en | dignaríeu |
| se'n | dignarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera dignat |
| te'n | hauries; hagueres dignat |
| se'n | hauria; haguera dignat |
| ens en | hauríem; haguérem dignat |
| us en | hauríeu; haguéreu dignat |
| se'n | haurien; hagueren dignat |
Subjuntiu
Present
| me'n | digni |
| te'n | dignis |
| se'n | digni |
| ens en | dignem |
| us en | digneu |
| se'n | dignin |
Perfet
| me'n | hagi dignat |
| te'n | hagis dignat |
| se'n | hagi dignat |
| ens en | hàgim dignat |
| us en | hàgiu dignat |
| se'n | hagin dignat |
Imperfet
| me'n | dignés |
| te'n | dignessis |
| se'n | dignés |
| ens en | dignéssim |
| us en | dignéssiu |
| se'n | dignessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués dignat |
| te'n | haguessis dignat |
| se'n | hagués dignat |
| ens en | haguéssim dignat |
| us en | haguéssiu dignat |
| se'n | haguessin dignat |
Imperative
| te'n | digna |
| se'n | digni |
| ens en | dignem |
| us en | digneu |
| se'n | dignin |
Verbs conjugated like 'dignar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'dignar-se'
dinyar-se,
adonar-se,
amigar-se,
arnar-se,
tinyar-se,
vanar-se,
ablenar-se,
abrinar-se,
acanyar-se,
acopar-se,
Translations
Etymology
Additional Information