Formes no personals
Infinitiu:
abrinar
Gerundi:
abrinant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | abrino |
| te'n | abrines |
| se'n | abrina |
| ens en | abrinem |
| us en | abrineu |
| se'n | abrinen |
Perfet
| me'n | he abrinat |
| te'n | has abrinat |
| se'n | ha abrinat |
| ens en | hem abrinat |
| us en | heu abrinat |
| se'n | han abrinat |
Imperfet
| me'n | abrinava |
| te'n | abrinaves |
| se'n | abrinava |
| ens en | abrinàvem |
| us en | abrinàveu |
| se'n | abrinaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia abrinat |
| te'n | havies abrinat |
| se'n | havia abrinat |
| ens en | havíem abrinat |
| us en | havíeu abrinat |
| se'n | havien abrinat |
Futur simple
| me'n | abrinaré |
| te'n | abrinaràs |
| se'n | abrinarà |
| ens en | abrinarem |
| us en | abrinareu |
| se'n | abrinaran |
Futur perfet
| me'n | hauré abrinat |
| te'n | hauràs abrinat |
| se'n | haurà abrinat |
| ens en | haurem abrinat |
| us en | haureu abrinat |
| se'n | hauran abrinat |
Passat simple
| me'n | abriní |
| te'n | abrinares |
| se'n | abrinà |
| ens en | abrinàrem |
| us en | abrinàreu |
| se'n | abrinaren |
Passat anterior
| me'n | haguí abrinat |
| te'n | hagueres abrinat |
| se'n | hagué abrinat |
| ens en | haguérem abrinat |
| us en | haguéreu abrinat |
| se'n | haguéren abrinat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig abrinar |
| te'n | vas abrinar |
| se'n | va abrinar |
| ens en | vam abrinar |
| us en | vau abrinar |
| se'n | van abrinar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver abrinat |
| te'n | vas haver abrinat |
| se'n | va haver abrinat |
| ens en | vam haver abrinat |
| us en | vau haver abrinat |
| se'n | van haver abrinat |
Condicional
| me'n | abrinaria |
| te'n | abrinaries |
| se'n | abrinaria |
| ens en | abrinaríem |
| us en | abrinaríeu |
| se'n | abrinarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera abrinat |
| te'n | hauries; hagueres abrinat |
| se'n | hauria; haguera abrinat |
| ens en | hauríem; haguérem abrinat |
| us en | hauríeu; haguéreu abrinat |
| se'n | haurien; hagueren abrinat |
Subjuntiu
Present
| me'n | abrini |
| te'n | abrinis |
| se'n | abrini |
| ens en | abrinem |
| us en | abrineu |
| se'n | abrinin |
Perfet
| me'n | hagi abrinat |
| te'n | hagis abrinat |
| se'n | hagi abrinat |
| ens en | hàgim abrinat |
| us en | hàgiu abrinat |
| se'n | hagin abrinat |
Imperfet
| me'n | abrinés |
| te'n | abrinessis |
| se'n | abrinés |
| ens en | abrinéssim |
| us en | abrinéssiu |
| se'n | abrinessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués abrinat |
| te'n | haguessis abrinat |
| se'n | hagués abrinat |
| ens en | haguéssim abrinat |
| us en | haguéssiu abrinat |
| se'n | haguessin abrinat |
Imperative
| te'n | abrina |
| se'n | abrini |
| ens en | abrinem |
| us en | abrineu |
| se'n | abrinin |
Verbs conjugated like 'abrinar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'abrinar-se'
ablenar-se,
abromar-se,
arnar-se,
adonar-se,
agotnar-se,
allitar-se,
altivar-se,
amatinar-se,
amigar-se,
arrogar-se,
Translations
Etymology
Additional Information
abrinar-se [←
bri]
v pron Aprimar-se.