Formes no personals
Infinitiu:
arrufir
Gerundi:
arrufint
Participi:
arrufit
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | arrufeixo |
| tu | arrufeixes |
| ell | arrufeix |
| nos. | arrufim |
| vos. | arrufiu |
| ells | arrufeixen |
Perfet
| jo | he arrufit |
| tu | has arrufit |
| ell | ha arrufit |
| nos. | hem arrufit |
| vos. | heu arrufit |
| ells | han arrufit |
Imperfet
| jo | arrufia |
| tu | arrufies |
| ell | arrufia |
| nos. | arrufíem |
| vos. | arrufíeu |
| ells | arrufien |
Plusquamperfet
| jo | havia arrufit |
| tu | havies arrufit |
| ell | havia arrufit |
| nos. | havíem arrufit |
| vos. | havíeu arrufit |
| ells | havien arrufit |
Futur simple
| jo | arrufiré |
| tu | arrufiràs |
| ell | arrufirà |
| nos. | arrufirem |
| vos. | arrufireu |
| ells | arrufiran |
Futur perfet
| jo | hauré arrufit |
| tu | hauràs arrufit |
| ell | haurà arrufit |
| nos. | haurem arrufit |
| vos. | haureu arrufit |
| ells | hauran arrufit |
Passat simple
| jo | arrufí |
| tu | arrufires |
| ell | arrufí |
| nos. | arrufírem |
| vos. | arrufíreu |
| ells | arrufíren |
Passat anterior
| jo | haguí arrufit |
| tu | hagueres arrufit |
| ell | hagué arrufit |
| nos. | haguérem arrufit |
| vos. | haguéreu arrufit |
| ells | haguéren arrufit |
Passat perifràstic
| jo | vaig arrufir |
| tu | vas arrufir |
| ell | va arrufir |
| nos. | vam arrufir |
| vos. | vau arrufir |
| ells | van arrufir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver arrufit |
| tu | vas haver arrufit |
| ell | va haver arrufit |
| nos. | vam haver arrufit |
| vos. | vau haver arrufit |
| ells | van haver arrufit |
Condicional
| jo | arrufiria |
| tu | arrufiries |
| ell | arrufiria |
| nos. | arrufiríem |
| vos. | arrufiríeu |
| ells | arrufirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera arrufit |
| tu | hauries; hagueres arrufit |
| ell | hauria; haguera arrufit |
| nos. | hauríem; haguérem arrufit |
| vos. | hauríeu; haguéreu arrufit |
| ells | haurien; hagueren arrufit |
Subjuntiu
Present
| jo | arrufeixi |
| tu | arrufeixis |
| ell | arrufeixi |
| nos. | arrufim |
| vos. | arrufiu |
| ells | arrufeixin |
Perfet
| jo | hagi arrufit |
| tu | hagis arrufit |
| ell | hagi arrufit |
| nos. | hàgim arrufit |
| vos. | hàgiu arrufit |
| ells | hagin arrufit |
Imperfet
| jo | arrufís |
| tu | arrufissis |
| ell | arrufís |
| nos. | arrufíssim |
| vos. | arrufíssiu |
| ells | arrufissin |
Plusquamperfet
| jo | hagués arrufit |
| tu | haguessis arrufit |
| ell | hagués arrufit |
| nos. | haguéssim arrufit |
| vos. | haguéssiu arrufit |
| ells | haguessin arrufit |
Imperative
| tu | arrufeix |
| ell | arrufeixi |
| nos. | arrufim |
| vos. | arrufiu |
| ells | arrufeixin |
Verbs conjugated like 'arrufir'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'arrufir'
arrufar,
arramir,
arraulir,
arrugar,
abduir,
abluir,
abrusar,
acudir,
adduir,
afluir,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
arrufir [variant de
arrufar]
v tr dial Arrufar.