Formes no personals
Infinitiu:
abellir
Gerundi:
abellint
Participi:
abellit
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | abelleixo |
| tu | abelleixes |
| ell | abelleix |
| nos. | abellim |
| vos. | abelliu |
| ells | abelleixen |
Perfet
| jo | he abellit |
| tu | has abellit |
| ell | ha abellit |
| nos. | hem abellit |
| vos. | heu abellit |
| ells | han abellit |
Imperfet
| jo | abellia |
| tu | abellies |
| ell | abellia |
| nos. | abellíem |
| vos. | abellíeu |
| ells | abellien |
Plusquamperfet
| jo | havia abellit |
| tu | havies abellit |
| ell | havia abellit |
| nos. | havíem abellit |
| vos. | havíeu abellit |
| ells | havien abellit |
Futur simple
| jo | abelliré |
| tu | abelliràs |
| ell | abellirà |
| nos. | abellirem |
| vos. | abellireu |
| ells | abelliran |
Futur perfet
| jo | hauré abellit |
| tu | hauràs abellit |
| ell | haurà abellit |
| nos. | haurem abellit |
| vos. | haureu abellit |
| ells | hauran abellit |
Passat simple
| jo | abellí |
| tu | abellires |
| ell | abellí |
| nos. | abellírem |
| vos. | abellíreu |
| ells | abellíren |
Passat anterior
| jo | haguí abellit |
| tu | hagueres abellit |
| ell | hagué abellit |
| nos. | haguérem abellit |
| vos. | haguéreu abellit |
| ells | haguéren abellit |
Passat perifràstic
| jo | vaig abellir |
| tu | vas abellir |
| ell | va abellir |
| nos. | vam abellir |
| vos. | vau abellir |
| ells | van abellir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver abellit |
| tu | vas haver abellit |
| ell | va haver abellit |
| nos. | vam haver abellit |
| vos. | vau haver abellit |
| ells | van haver abellit |
Condicional
| jo | abelliria |
| tu | abelliries |
| ell | abelliria |
| nos. | abelliríem |
| vos. | abelliríeu |
| ells | abellirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera abellit |
| tu | hauries; hagueres abellit |
| ell | hauria; haguera abellit |
| nos. | hauríem; haguérem abellit |
| vos. | hauríeu; haguéreu abellit |
| ells | haurien; hagueren abellit |
Subjuntiu
Present
| jo | abelleixi |
| tu | abelleixis |
| ell | abelleixi |
| nos. | abellim |
| vos. | abelliu |
| ells | abelleixin |
Perfet
| jo | hagi abellit |
| tu | hagis abellit |
| ell | hagi abellit |
| nos. | hàgim abellit |
| vos. | hàgiu abellit |
| ells | hagin abellit |
Imperfet
| jo | abellís |
| tu | abellissis |
| ell | abellís |
| nos. | abellíssim |
| vos. | abellíssiu |
| ells | abellissin |
Plusquamperfet
| jo | hagués abellit |
| tu | haguessis abellit |
| ell | hagués abellit |
| nos. | haguéssim abellit |
| vos. | haguéssiu abellit |
| ells | haguessin abellit |
Imperative
| tu | abelleix |
| ell | abelleixi |
| nos. | abellim |
| vos. | abelliu |
| ells | abelleixin |
Verbs conjugated like 'abellir'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'abellir'
abillar,
abluir,
abolir,
acollir,
afeblir,
amollir,
anellar,
bullir,
embellir,
abduir,
Translations
appeal, to be attractive
Etymology
Additional Information
abellir [←
bell]
v 1 intr Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. Li abelleix tot el que veu.
2 pron Tornar-se benvolent envers alguna
cosa; endolcir-se. S'abellí fàcilment a fer-ho.
3 abellir-se el cor Abellir-se. A la fi el cor se li abellí a venir.