Formes no personals
Infinitiu:
abaltir
Gerundi:
abaltint
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | abalteixo |
| te'n | abalteixes |
| se'n | abalteix |
| ens en | abaltim |
| us en | abaltiu |
| se'n | abalteixen |
Perfet
| me'n | he abaltit |
| te'n | has abaltit |
| se'n | ha abaltit |
| ens en | hem abaltit |
| us en | heu abaltit |
| se'n | han abaltit |
Imperfet
| me'n | abaltia |
| te'n | abalties |
| se'n | abaltia |
| ens en | abaltíem |
| us en | abaltíeu |
| se'n | abaltien |
Plusquamperfet
| me'n | havia abaltit |
| te'n | havies abaltit |
| se'n | havia abaltit |
| ens en | havíem abaltit |
| us en | havíeu abaltit |
| se'n | havien abaltit |
Futur simple
| me'n | abaltiré |
| te'n | abaltiràs |
| se'n | abaltirà |
| ens en | abaltirem |
| us en | abaltireu |
| se'n | abaltiran |
Futur perfet
| me'n | hauré abaltit |
| te'n | hauràs abaltit |
| se'n | haurà abaltit |
| ens en | haurem abaltit |
| us en | haureu abaltit |
| se'n | hauran abaltit |
Passat simple
| me'n | abaltí |
| te'n | abaltires |
| se'n | abaltí |
| ens en | abaltírem |
| us en | abaltíreu |
| se'n | abaltíren |
Passat anterior
| me'n | haguí abaltit |
| te'n | hagueres abaltit |
| se'n | hagué abaltit |
| ens en | haguérem abaltit |
| us en | haguéreu abaltit |
| se'n | haguéren abaltit |
Passat perifràstic
| me'n | vaig abaltir |
| te'n | vas abaltir |
| se'n | va abaltir |
| ens en | vam abaltir |
| us en | vau abaltir |
| se'n | van abaltir |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver abaltit |
| te'n | vas haver abaltit |
| se'n | va haver abaltit |
| ens en | vam haver abaltit |
| us en | vau haver abaltit |
| se'n | van haver abaltit |
Condicional
| me'n | abaltiria |
| te'n | abaltiries |
| se'n | abaltiria |
| ens en | abaltiríem |
| us en | abaltiríeu |
| se'n | abaltirien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera abaltit |
| te'n | hauries; hagueres abaltit |
| se'n | hauria; haguera abaltit |
| ens en | hauríem; haguérem abaltit |
| us en | hauríeu; haguéreu abaltit |
| se'n | haurien; hagueren abaltit |
Subjuntiu
Present
| me'n | abalteixi |
| te'n | abalteixis |
| se'n | abalteixi |
| ens en | abaltim |
| us en | abaltiu |
| se'n | abalteixin |
Perfet
| me'n | hagi abaltit |
| te'n | hagis abaltit |
| se'n | hagi abaltit |
| ens en | hàgim abaltit |
| us en | hàgiu abaltit |
| se'n | hagin abaltit |
Imperfet
| me'n | abaltís |
| te'n | abaltissis |
| se'n | abaltís |
| ens en | abaltíssim |
| us en | abaltíssiu |
| se'n | abaltissin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués abaltit |
| te'n | haguessis abaltit |
| se'n | hagués abaltit |
| ens en | haguéssim abaltit |
| us en | haguéssiu abaltit |
| se'n | haguessin abaltit |
Imperative
| te'n | abalteix |
| se'n | abalteixi |
| ens en | abaltim |
| us en | abaltiu |
| se'n | abalteixin |
Verbs conjugated like 'abaltir-se'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'abaltir-se'
balir-se,
agarbir-se,
balbar-se,
balmar-se,
abalançar-se,
abatre,
ablenar-se,
abrinar-se,
abromar-se,
abstenir-se,
Translations
Etymology
Additional Information
abaltir-se [s. XIV; d'origen incert, possiblement preromà, potser relacionat amb la base indoeuropea
balt- 'blanc, esblaimat']
v pron Endormiscar-se, ensopir-se.