Formes no personals
Infinitiu:
amoïnar
Gerundi:
amoïnant
Participi:
amoïnat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | amoïno |
| tu | amoïnes |
| ell | amoïna |
| nos. | amoïnem |
| vos. | amoïneu |
| ells | amoïnen |
Perfet
| jo | he amoïnat |
| tu | has amoïnat |
| ell | ha amoïnat |
| nos. | hem amoïnat |
| vos. | heu amoïnat |
| ells | han amoïnat |
Imperfet
| jo | amoïnava |
| tu | amoïnaves |
| ell | amoïnava |
| nos. | amoïnàvem |
| vos. | amoïnàveu |
| ells | amoïnaven |
Plusquamperfet
| jo | havia amoïnat |
| tu | havies amoïnat |
| ell | havia amoïnat |
| nos. | havíem amoïnat |
| vos. | havíeu amoïnat |
| ells | havien amoïnat |
Futur simple
| jo | amoïnaré |
| tu | amoïnaràs |
| ell | amoïnarà |
| nos. | amoïnarem |
| vos. | amoïnareu |
| ells | amoïnaran |
Futur perfet
| jo | hauré amoïnat |
| tu | hauràs amoïnat |
| ell | haurà amoïnat |
| nos. | haurem amoïnat |
| vos. | haureu amoïnat |
| ells | hauran amoïnat |
Passat simple
| jo | amoïní |
| tu | amoïnares |
| ell | amoïnà |
| nos. | amoïnàrem |
| vos. | amoïnàreu |
| ells | amoïnaren |
Passat anterior
| jo | haguí amoïnat |
| tu | hagueres amoïnat |
| ell | hagué amoïnat |
| nos. | haguérem amoïnat |
| vos. | haguéreu amoïnat |
| ells | haguéren amoïnat |
Passat perifràstic
| jo | vaig amoïnar |
| tu | vas amoïnar |
| ell | va amoïnar |
| nos. | vam amoïnar |
| vos. | vau amoïnar |
| ells | van amoïnar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver amoïnat |
| tu | vas haver amoïnat |
| ell | va haver amoïnat |
| nos. | vam haver amoïnat |
| vos. | vau haver amoïnat |
| ells | van haver amoïnat |
Condicional
| jo | amoïnaria |
| tu | amoïnaries |
| ell | amoïnaria |
| nos. | amoïnaríem |
| vos. | amoïnaríeu |
| ells | amoïnarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera amoïnat |
| tu | hauries; hagueres amoïnat |
| ell | hauria; haguera amoïnat |
| nos. | hauríem; haguérem amoïnat |
| vos. | hauríeu; haguéreu amoïnat |
| ells | haurien; hagueren amoïnat |
Subjuntiu
Present
| jo | amoïni |
| tu | amoïnis |
| ell | amoïni |
| nos. | amoïnem |
| vos. | amoïneu |
| ells | amoïnin |
Perfet
| jo | hagi amoïnat |
| tu | hagis amoïnat |
| ell | hagi amoïnat |
| nos. | hàgim amoïnat |
| vos. | hàgiu amoïnat |
| ells | hagin amoïnat |
Imperfet
| jo | amoïnés |
| tu | amoïnessis |
| ell | amoïnés |
| nos. | amoïnéssim |
| vos. | amoïnéssiu |
| ells | amoïnessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués amoïnat |
| tu | haguessis amoïnat |
| ell | hagués amoïnat |
| nos. | haguéssim amoïnat |
| vos. | haguéssiu amoïnat |
| ells | haguessin amoïnat |
Imperative
| tu | amoïna |
| ell | amoïni |
| nos. | amoïnem |
| vos. | amoïneu |
| ells | amoïnin |
Verbs conjugated like 'amoïnar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'amoïnar'
abonar,
adornar,
afonar,
aïnar,
ajornar,
almoinar,
amainar,
amoixar,
amollar,
amorar,
Translations
worry, disturb the peace of mind of
Etymology
Additional Information
amoïnar [1650; del cast.
amohinar, avui antiquat en aquesta llengua, derivat de
mohino 'desgraciat, enutjat', d'origen incert, potser de l'àr.
mûhim, muwáhhim 'malsà, enutjós']
v 1 tr 1
No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Aquest soroll m'amoïna.
2 Importunar, molestar. No m'amoïneu amb problemes inútils.
2 pron Preocupar-se, patir amoïnament.
a_mo_ï_nar.