Formes no personals
Infinitiu:
afartar
Gerundi:
afartant
Participi:
afartat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | afarto |
| tu | afartes |
| ell | afarta |
| nos. | afartem |
| vos. | afarteu |
| ells | afarten |
Perfet
| jo | he afartat |
| tu | has afartat |
| ell | ha afartat |
| nos. | hem afartat |
| vos. | heu afartat |
| ells | han afartat |
Imperfet
| jo | afartava |
| tu | afartaves |
| ell | afartava |
| nos. | afartàvem |
| vos. | afartàveu |
| ells | afartaven |
Plusquamperfet
| jo | havia afartat |
| tu | havies afartat |
| ell | havia afartat |
| nos. | havíem afartat |
| vos. | havíeu afartat |
| ells | havien afartat |
Futur simple
| jo | afartaré |
| tu | afartaràs |
| ell | afartarà |
| nos. | afartarem |
| vos. | afartareu |
| ells | afartaran |
Futur perfet
| jo | hauré afartat |
| tu | hauràs afartat |
| ell | haurà afartat |
| nos. | haurem afartat |
| vos. | haureu afartat |
| ells | hauran afartat |
Passat simple
| jo | afartí |
| tu | afartares |
| ell | afartà |
| nos. | afartàrem |
| vos. | afartàreu |
| ells | afartaren |
Passat anterior
| jo | haguí afartat |
| tu | hagueres afartat |
| ell | hagué afartat |
| nos. | haguérem afartat |
| vos. | haguéreu afartat |
| ells | haguéren afartat |
Passat perifràstic
| jo | vaig afartar |
| tu | vas afartar |
| ell | va afartar |
| nos. | vam afartar |
| vos. | vau afartar |
| ells | van afartar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver afartat |
| tu | vas haver afartat |
| ell | va haver afartat |
| nos. | vam haver afartat |
| vos. | vau haver afartat |
| ells | van haver afartat |
Condicional
| jo | afartaria |
| tu | afartaries |
| ell | afartaria |
| nos. | afartaríem |
| vos. | afartaríeu |
| ells | afartarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera afartat |
| tu | hauries; hagueres afartat |
| ell | hauria; haguera afartat |
| nos. | hauríem; haguérem afartat |
| vos. | hauríeu; haguéreu afartat |
| ells | haurien; hagueren afartat |
Subjuntiu
Present
| jo | afarti |
| tu | afartis |
| ell | afarti |
| nos. | afartem |
| vos. | afarteu |
| ells | afartin |
Perfet
| jo | hagi afartat |
| tu | hagis afartat |
| ell | hagi afartat |
| nos. | hàgim afartat |
| vos. | hàgiu afartat |
| ells | hagin afartat |
Imperfet
| jo | afartés |
| tu | afartessis |
| ell | afartés |
| nos. | afartéssim |
| vos. | afartéssiu |
| ells | afartessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués afartat |
| tu | haguessis afartat |
| ell | hagués afartat |
| nos. | haguéssim afartat |
| vos. | haguéssiu afartat |
| ells | haguessin afartat |
Imperative
| tu | afarta |
| ell | afarti |
| nos. | afartem |
| vos. | afarteu |
| ells | afartin |
Verbs conjugated like 'afartar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'afartar'
afaitar,
apartar,
abastar,
acaptar,
acarar,
acatar,
adaptar,
adargar,
afamar,
afanar,
Translations
Etymology
Additional Information
afartar [1653; de
fart]
v 1 1 tr Satisfer més que plenament la fam (d'algú).
2 pron S'afarta tant, que després no es troba bé.
2 tr fig Enfastidir. Tants abusos el
van afartar.
3 pron Fer alguna cosa amb excés, fins a cansar-se'n. Afartar-se de córrer, de riure.
4 tr 1 Fer prendre (d'una cosa) fins a la sacietat. Afartar d'un menjar, d'una
beguda.
2 p ext Afartar algú de cops, de bastonades.