Infinitiu:
afaitar
Gerundi:
afaitant
Participi:
afaitat
| jo | afaito |
| tu | afaites |
| ell | afaita |
| nos. | afaitem |
| vos. | afaiteu |
| ells | afaiten |
| jo | he afaitat |
| tu | has afaitat |
| ell | ha afaitat |
| nos. | hem afaitat |
| vos. | heu afaitat |
| ells | han afaitat |
| jo | afaitava |
| tu | afaitaves |
| ell | afaitava |
| nos. | afaitàvem |
| vos. | afaitàveu |
| ells | afaitaven |
| jo | havia afaitat |
| tu | havies afaitat |
| ell | havia afaitat |
| nos. | havíem afaitat |
| vos. | havíeu afaitat |
| ells | havien afaitat |
| jo | afaitaré |
| tu | afaitaràs |
| ell | afaitarà |
| nos. | afaitarem |
| vos. | afaitareu |
| ells | afaitaran |
| jo | hauré afaitat |
| tu | hauràs afaitat |
| ell | haurà afaitat |
| nos. | haurem afaitat |
| vos. | haureu afaitat |
| ells | hauran afaitat |
| jo | afaití |
| tu | afaitares |
| ell | afaità |
| nos. | afaitàrem |
| vos. | afaitàreu |
| ells | afaitaren |
| jo | haguí afaitat |
| tu | hagueres afaitat |
| ell | hagué afaitat |
| nos. | haguérem afaitat |
| vos. | haguéreu afaitat |
| ells | haguéren afaitat |
| jo | vaig afaitar |
| tu | vas afaitar |
| ell | va afaitar |
| nos. | vam afaitar |
| vos. | vau afaitar |
| ells | van afaitar |
| jo | vaig haver afaitat |
| tu | vas haver afaitat |
| ell | va haver afaitat |
| nos. | vam haver afaitat |
| vos. | vau haver afaitat |
| ells | van haver afaitat |
| jo | afaitaria |
| tu | afaitaries |
| ell | afaitaria |
| nos. | afaitaríem |
| vos. | afaitaríeu |
| ells | afaitarien |
| jo | hauria; haguera afaitat |
| tu | hauries; hagueres afaitat |
| ell | hauria; haguera afaitat |
| nos. | hauríem; haguérem afaitat |
| vos. | hauríeu; haguéreu afaitat |
| ells | haurien; hagueren afaitat |
| jo | afaiti |
| tu | afaitis |
| ell | afaiti |
| nos. | afaitem |
| vos. | afaiteu |
| ells | afaitin |
| jo | hagi afaitat |
| tu | hagis afaitat |
| ell | hagi afaitat |
| nos. | hàgim afaitat |
| vos. | hàgiu afaitat |
| ells | hagin afaitat |
| jo | afaités |
| tu | afaitessis |
| ell | afaités |
| nos. | afaitéssim |
| vos. | afaitéssiu |
| ells | afaitessin |
| jo | hagués afaitat |
| tu | haguessis afaitat |
| ell | hagués afaitat |
| nos. | haguéssim afaitat |
| vos. | haguéssiu afaitat |
| ells | haguessin afaitat |
| tu | afaita |
| ell | afaiti |
| nos. | afaitem |
| vos. | afaiteu |
| ells | afaitin |
v tr 1 1 Rasurar la barba, el bigoti o el pèl d'una altra part del cos amb raor, màquina d'afaitar, etc.
2 demà, m'afaitaràs! col·loq Resposta que hom fa servir per a mostrar que no està disposat a fer el que l'altre li proposa.
3 fulla d'afaitar Fulla d'acer, prima i flexible, amb un tall o dos, que, fixada a la maquineta d'afaitar, serveix per a raure el pèl.
4 màquina d'afaitar elèctrica (o simplement màquina d'afaitar) Aparell elèctric que permet d'afaitar o d'afaitar-se en sec.
5 maquineta d'afaitar Aparell per a afaitar que consisteix en un mànec en l'extrem del qual s'encasta una fulla d'afaitar o un ganivet d'un sol viu.
2 ant Embellir amb afaits.
3 Ensinistrar (especialment els ocells destinats a la caça). Afaitar l'esparver.
4 fig Arrabassar, robar. Afaitar els diners a algú, afaitar-li la cartera.
a_fai_tar.