Formes no personals
Infinitiu:
abrandar
Gerundi:
abrandant
Participi:
abrandat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | abrando |
| tu | abrandes |
| ell | abranda |
| nos. | abrandem |
| vos. | abrandeu |
| ells | abranden |
Perfet
| jo | he abrandat |
| tu | has abrandat |
| ell | ha abrandat |
| nos. | hem abrandat |
| vos. | heu abrandat |
| ells | han abrandat |
Imperfet
| jo | abrandava |
| tu | abrandaves |
| ell | abrandava |
| nos. | abrandàvem |
| vos. | abrandàveu |
| ells | abrandaven |
Plusquamperfet
| jo | havia abrandat |
| tu | havies abrandat |
| ell | havia abrandat |
| nos. | havíem abrandat |
| vos. | havíeu abrandat |
| ells | havien abrandat |
Futur simple
| jo | abrandaré |
| tu | abrandaràs |
| ell | abrandarà |
| nos. | abrandarem |
| vos. | abrandareu |
| ells | abrandaran |
Futur perfet
| jo | hauré abrandat |
| tu | hauràs abrandat |
| ell | haurà abrandat |
| nos. | haurem abrandat |
| vos. | haureu abrandat |
| ells | hauran abrandat |
Passat simple
| jo | abrandí |
| tu | abrandares |
| ell | abrandà |
| nos. | abrandàrem |
| vos. | abrandàreu |
| ells | abrandaren |
Passat anterior
| jo | haguí abrandat |
| tu | hagueres abrandat |
| ell | hagué abrandat |
| nos. | haguérem abrandat |
| vos. | haguéreu abrandat |
| ells | haguéren abrandat |
Passat perifràstic
| jo | vaig abrandar |
| tu | vas abrandar |
| ell | va abrandar |
| nos. | vam abrandar |
| vos. | vau abrandar |
| ells | van abrandar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver abrandat |
| tu | vas haver abrandat |
| ell | va haver abrandat |
| nos. | vam haver abrandat |
| vos. | vau haver abrandat |
| ells | van haver abrandat |
Condicional
| jo | abrandaria |
| tu | abrandaries |
| ell | abrandaria |
| nos. | abrandaríem |
| vos. | abrandaríeu |
| ells | abrandarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera abrandat |
| tu | hauries; hagueres abrandat |
| ell | hauria; haguera abrandat |
| nos. | hauríem; haguérem abrandat |
| vos. | hauríeu; haguéreu abrandat |
| ells | haurien; hagueren abrandat |
Subjuntiu
Present
| jo | abrandi |
| tu | abrandis |
| ell | abrandi |
| nos. | abrandem |
| vos. | abrandeu |
| ells | abrandin |
Perfet
| jo | hagi abrandat |
| tu | hagis abrandat |
| ell | hagi abrandat |
| nos. | hàgim abrandat |
| vos. | hàgiu abrandat |
| ells | hagin abrandat |
Imperfet
| jo | abrandés |
| tu | abrandessis |
| ell | abrandés |
| nos. | abrandéssim |
| vos. | abrandéssiu |
| ells | abrandessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués abrandat |
| tu | haguessis abrandat |
| ell | hagués abrandat |
| nos. | haguéssim abrandat |
| vos. | haguéssiu abrandat |
| ells | haguessin abrandat |
Imperative
| tu | abranda |
| ell | abrandi |
| nos. | abrandem |
| vos. | abrandeu |
| ells | abrandin |
Verbs conjugated like 'abrandar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'abrandar'
brandar,
abraçar,
abraonar,
abrasar,
abundar,
agradar,
agranar,
apradar,
arranar,
arrancar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Synonyms
- abrandar
- arborar, incendiar, aflamar, inflamar, avivar, flamejar, brandar, flamar, apagar
- flamejar
- abrandar-se, brandar, flamar, apagar
Etymology
Additional Information
abrandar [1839; de
brandar]
v tr 1 Posar en combustió viva (una cosa), provocar-ne l'incendi.
2 Fer créixer (el foc, l'incendi, etc).
3 fig Inflamar, animar d'una passió.
L'orador abrandà la multitud.