Formes no personals
Infinitiu:
vantar
Gerundi:
vantant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | vanto |
| te'n | vantes |
| se'n | vanta |
| ens en | vantem |
| us en | vanteu |
| se'n | vanten |
Perfet
| me'n | he vantat |
| te'n | has vantat |
| se'n | ha vantat |
| ens en | hem vantat |
| us en | heu vantat |
| se'n | han vantat |
Imperfet
| me'n | vantava |
| te'n | vantaves |
| se'n | vantava |
| ens en | vantàvem |
| us en | vantàveu |
| se'n | vantaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia vantat |
| te'n | havies vantat |
| se'n | havia vantat |
| ens en | havíem vantat |
| us en | havíeu vantat |
| se'n | havien vantat |
Futur simple
| me'n | vantaré |
| te'n | vantaràs |
| se'n | vantarà |
| ens en | vantarem |
| us en | vantareu |
| se'n | vantaran |
Futur perfet
| me'n | hauré vantat |
| te'n | hauràs vantat |
| se'n | haurà vantat |
| ens en | haurem vantat |
| us en | haureu vantat |
| se'n | hauran vantat |
Passat simple
| me'n | vantí |
| te'n | vantares |
| se'n | vantà |
| ens en | vantàrem |
| us en | vantàreu |
| se'n | vantaren |
Passat anterior
| me'n | haguí vantat |
| te'n | hagueres vantat |
| se'n | hagué vantat |
| ens en | haguérem vantat |
| us en | haguéreu vantat |
| se'n | haguéren vantat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig vantar |
| te'n | vas vantar |
| se'n | va vantar |
| ens en | vam vantar |
| us en | vau vantar |
| se'n | van vantar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver vantat |
| te'n | vas haver vantat |
| se'n | va haver vantat |
| ens en | vam haver vantat |
| us en | vau haver vantat |
| se'n | van haver vantat |
Condicional
| me'n | vantaria |
| te'n | vantaries |
| se'n | vantaria |
| ens en | vantaríem |
| us en | vantaríeu |
| se'n | vantarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera vantat |
| te'n | hauries; hagueres vantat |
| se'n | hauria; haguera vantat |
| ens en | hauríem; haguérem vantat |
| us en | hauríeu; haguéreu vantat |
| se'n | haurien; hagueren vantat |
Subjuntiu
Present
| me'n | vanti |
| te'n | vantis |
| se'n | vanti |
| ens en | vantem |
| us en | vanteu |
| se'n | vantin |
Perfet
| me'n | hagi vantat |
| te'n | hagis vantat |
| se'n | hagi vantat |
| ens en | hàgim vantat |
| us en | hàgiu vantat |
| se'n | hagin vantat |
Imperfet
| me'n | vantés |
| te'n | vantessis |
| se'n | vantés |
| ens en | vantéssim |
| us en | vantéssiu |
| se'n | vantessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués vantat |
| te'n | haguessis vantat |
| se'n | hagués vantat |
| ens en | haguéssim vantat |
| us en | haguéssiu vantat |
| se'n | haguessin vantat |
Imperative
| te'n | vanta |
| se'n | vanti |
| ens en | vantem |
| us en | vanteu |
| se'n | vantin |
Verbs conjugated like 'vantar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'vantar-se'
vanar-se,
jactar-se,
xautar-se,
acanyar-se,
amotar-se,
arnar-se,
avencar-se,
balbar-se,
balmar-se,
cariar-se,
Translations
boast, to brag; to talk loudly in praise of oneself
Etymology
Additional Information