Formes no personals
Infinitiu:
impetrar
Gerundi:
impetrant
Participi:
impetrat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | impetro |
| tu | impetres |
| ell | impetra |
| nos. | impetrem |
| vos. | impetreu |
| ells | impetren |
Perfet
| jo | he impetrat |
| tu | has impetrat |
| ell | ha impetrat |
| nos. | hem impetrat |
| vos. | heu impetrat |
| ells | han impetrat |
Imperfet
| jo | impetrava |
| tu | impetraves |
| ell | impetrava |
| nos. | impetràvem |
| vos. | impetràveu |
| ells | impetraven |
Plusquamperfet
| jo | havia impetrat |
| tu | havies impetrat |
| ell | havia impetrat |
| nos. | havíem impetrat |
| vos. | havíeu impetrat |
| ells | havien impetrat |
Futur simple
| jo | impetraré |
| tu | impetraràs |
| ell | impetrarà |
| nos. | impetrarem |
| vos. | impetrareu |
| ells | impetraran |
Futur perfet
| jo | hauré impetrat |
| tu | hauràs impetrat |
| ell | haurà impetrat |
| nos. | haurem impetrat |
| vos. | haureu impetrat |
| ells | hauran impetrat |
Passat simple
| jo | impetrí |
| tu | impetrares |
| ell | impetrà |
| nos. | impetràrem |
| vos. | impetràreu |
| ells | impetraren |
Passat anterior
| jo | haguí impetrat |
| tu | hagueres impetrat |
| ell | hagué impetrat |
| nos. | haguérem impetrat |
| vos. | haguéreu impetrat |
| ells | haguéren impetrat |
Passat perifràstic
| jo | vaig impetrar |
| tu | vas impetrar |
| ell | va impetrar |
| nos. | vam impetrar |
| vos. | vau impetrar |
| ells | van impetrar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver impetrat |
| tu | vas haver impetrat |
| ell | va haver impetrat |
| nos. | vam haver impetrat |
| vos. | vau haver impetrat |
| ells | van haver impetrat |
Condicional
| jo | impetraria |
| tu | impetraries |
| ell | impetraria |
| nos. | impetraríem |
| vos. | impetraríeu |
| ells | impetrarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera impetrat |
| tu | hauries; hagueres impetrat |
| ell | hauria; haguera impetrat |
| nos. | hauríem; haguérem impetrat |
| vos. | hauríeu; haguéreu impetrat |
| ells | haurien; hagueren impetrat |
Subjuntiu
Present
| jo | impetri |
| tu | impetris |
| ell | impetri |
| nos. | impetrem |
| vos. | impetreu |
| ells | impetrin |
Perfet
| jo | hagi impetrat |
| tu | hagis impetrat |
| ell | hagi impetrat |
| nos. | hàgim impetrat |
| vos. | hàgiu impetrat |
| ells | hagin impetrat |
Imperfet
| jo | impetrés |
| tu | impetressis |
| ell | impetrés |
| nos. | impetréssim |
| vos. | impetréssiu |
| ells | impetressin |
Plusquamperfet
| jo | hagués impetrat |
| tu | haguessis impetrat |
| ell | hagués impetrat |
| nos. | haguéssim impetrat |
| vos. | haguéssiu impetrat |
| ells | haguessin impetrat |
Imperative
| tu | impetra |
| ell | impetri |
| nos. | impetrem |
| vos. | impetreu |
| ells | impetrin |
Verbs conjugated like 'impetrar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'impetrar'
imperar,
empebrar,
empedrar,
empitrar,
implorar,
imputar,
amerar,
amprar,
amputar,
apitrar,
Translations
Etymology
Additional Information