Formes no personals
Infinitiu:
esblaimar
Gerundi:
esblaimant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | esblaimo |
| te'n | esblaimes |
| se'n | esblaima |
| ens en | esblaimem |
| us en | esblaimeu |
| se'n | esblaimen |
Perfet
| me'n | he esblaimat |
| te'n | has esblaimat |
| se'n | ha esblaimat |
| ens en | hem esblaimat |
| us en | heu esblaimat |
| se'n | han esblaimat |
Imperfet
| me'n | esblaimava |
| te'n | esblaimaves |
| se'n | esblaimava |
| ens en | esblaimàvem |
| us en | esblaimàveu |
| se'n | esblaimaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia esblaimat |
| te'n | havies esblaimat |
| se'n | havia esblaimat |
| ens en | havíem esblaimat |
| us en | havíeu esblaimat |
| se'n | havien esblaimat |
Futur simple
| me'n | esblaimaré |
| te'n | esblaimaràs |
| se'n | esblaimarà |
| ens en | esblaimarem |
| us en | esblaimareu |
| se'n | esblaimaran |
Futur perfet
| me'n | hauré esblaimat |
| te'n | hauràs esblaimat |
| se'n | haurà esblaimat |
| ens en | haurem esblaimat |
| us en | haureu esblaimat |
| se'n | hauran esblaimat |
Passat simple
| me'n | esblaimí |
| te'n | esblaimares |
| se'n | esblaimà |
| ens en | esblaimàrem |
| us en | esblaimàreu |
| se'n | esblaimaren |
Passat anterior
| me'n | haguí esblaimat |
| te'n | hagueres esblaimat |
| se'n | hagué esblaimat |
| ens en | haguérem esblaimat |
| us en | haguéreu esblaimat |
| se'n | haguéren esblaimat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig esblaimar |
| te'n | vas esblaimar |
| se'n | va esblaimar |
| ens en | vam esblaimar |
| us en | vau esblaimar |
| se'n | van esblaimar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver esblaimat |
| te'n | vas haver esblaimat |
| se'n | va haver esblaimat |
| ens en | vam haver esblaimat |
| us en | vau haver esblaimat |
| se'n | van haver esblaimat |
Condicional
| me'n | esblaimaria |
| te'n | esblaimaries |
| se'n | esblaimaria |
| ens en | esblaimaríem |
| us en | esblaimaríeu |
| se'n | esblaimarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera esblaimat |
| te'n | hauries; hagueres esblaimat |
| se'n | hauria; haguera esblaimat |
| ens en | hauríem; haguérem esblaimat |
| us en | hauríeu; haguéreu esblaimat |
| se'n | haurien; hagueren esblaimat |
Subjuntiu
Present
| me'n | esblaimi |
| te'n | esblaimis |
| se'n | esblaimi |
| ens en | esblaimem |
| us en | esblaimeu |
| se'n | esblaimin |
Perfet
| me'n | hagi esblaimat |
| te'n | hagis esblaimat |
| se'n | hagi esblaimat |
| ens en | hàgim esblaimat |
| us en | hàgiu esblaimat |
| se'n | hagin esblaimat |
Imperfet
| me'n | esblaimés |
| te'n | esblaimessis |
| se'n | esblaimés |
| ens en | esblaiméssim |
| us en | esblaiméssiu |
| se'n | esblaimessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués esblaimat |
| te'n | haguessis esblaimat |
| se'n | hagués esblaimat |
| ens en | haguéssim esblaimat |
| us en | haguéssiu esblaimat |
| se'n | haguessin esblaimat |
Imperative
| te'n | esblaima |
| se'n | esblaimi |
| ens en | esblaimem |
| us en | esblaimeu |
| se'n | esblaimin |
Verbs conjugated like 'esblaimar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'esblaimar-se'
esblamar-se,
esbafar-se,
esbarrar-se,
esbravar-se,
esbromar-se,
balmar-se,
desbandar-se,
embascar-se,
encalmar-se,
enfutimar-se,
Translations
Etymology
Additional Information