Formes no personals
Infinitiu:
desencarar
Gerundi:
desencarant
Participi:
desencarat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | desencaro |
| tu | desencares |
| ell | desencara |
| nos. | desencarem |
| vos. | desencareu |
| ells | desencaren |
Perfet
| jo | he desencarat |
| tu | has desencarat |
| ell | ha desencarat |
| nos. | hem desencarat |
| vos. | heu desencarat |
| ells | han desencarat |
Imperfet
| jo | desencarava |
| tu | desencaraves |
| ell | desencarava |
| nos. | desencaràvem |
| vos. | desencaràveu |
| ells | desencaraven |
Plusquamperfet
| jo | havia desencarat |
| tu | havies desencarat |
| ell | havia desencarat |
| nos. | havíem desencarat |
| vos. | havíeu desencarat |
| ells | havien desencarat |
Futur simple
| jo | desencararé |
| tu | desencararàs |
| ell | desencararà |
| nos. | desencararem |
| vos. | desencarareu |
| ells | desencararan |
Futur perfet
| jo | hauré desencarat |
| tu | hauràs desencarat |
| ell | haurà desencarat |
| nos. | haurem desencarat |
| vos. | haureu desencarat |
| ells | hauran desencarat |
Passat simple
| jo | desencarí |
| tu | desencarares |
| ell | desencarà |
| nos. | desencaràrem |
| vos. | desencaràreu |
| ells | desencararen |
Passat anterior
| jo | haguí desencarat |
| tu | hagueres desencarat |
| ell | hagué desencarat |
| nos. | haguérem desencarat |
| vos. | haguéreu desencarat |
| ells | haguéren desencarat |
Passat perifràstic
| jo | vaig desencarar |
| tu | vas desencarar |
| ell | va desencarar |
| nos. | vam desencarar |
| vos. | vau desencarar |
| ells | van desencarar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver desencarat |
| tu | vas haver desencarat |
| ell | va haver desencarat |
| nos. | vam haver desencarat |
| vos. | vau haver desencarat |
| ells | van haver desencarat |
Condicional
| jo | desencararia |
| tu | desencararies |
| ell | desencararia |
| nos. | desencararíem |
| vos. | desencararíeu |
| ells | desencararien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera desencarat |
| tu | hauries; hagueres desencarat |
| ell | hauria; haguera desencarat |
| nos. | hauríem; haguérem desencarat |
| vos. | hauríeu; haguéreu desencarat |
| ells | haurien; hagueren desencarat |
Subjuntiu
Present
| jo | desencari |
| tu | desencaris |
| ell | desencari |
| nos. | desencarem |
| vos. | desencareu |
| ells | desencarin |
Perfet
| jo | hagi desencarat |
| tu | hagis desencarat |
| ell | hagi desencarat |
| nos. | hàgim desencarat |
| vos. | hàgiu desencarat |
| ells | hagin desencarat |
Imperfet
| jo | desencarés |
| tu | desencaressis |
| ell | desencarés |
| nos. | desencaréssim |
| vos. | desencaréssiu |
| ells | desencaressin |
Plusquamperfet
| jo | hagués desencarat |
| tu | haguessis desencarat |
| ell | hagués desencarat |
| nos. | haguéssim desencarat |
| vos. | haguéssiu desencarat |
| ells | haguessin desencarat |
Imperative
| tu | desencara |
| ell | desencari |
| nos. | desencarem |
| vos. | desencareu |
| ells | desencarin |
Verbs conjugated like 'desencarar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'desencarar'
desencarir,
desencarnar,
desencasar,
desencauar,
desancorar,
desemparar,
desencaixar,
desencallar,
desencantar,
desencapsar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information