Formes no personals
Infinitiu:
desencarir
Gerundi:
desencarint
Participi:
desencarit
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | desencareixo |
| tu | desencareixes |
| ell | desencareix |
| nos. | desencarim |
| vos. | desencariu |
| ells | desencareixen |
Perfet
| jo | he desencarit |
| tu | has desencarit |
| ell | ha desencarit |
| nos. | hem desencarit |
| vos. | heu desencarit |
| ells | han desencarit |
Imperfet
| jo | desencaria |
| tu | desencaries |
| ell | desencaria |
| nos. | desencaríem |
| vos. | desencaríeu |
| ells | desencarien |
Plusquamperfet
| jo | havia desencarit |
| tu | havies desencarit |
| ell | havia desencarit |
| nos. | havíem desencarit |
| vos. | havíeu desencarit |
| ells | havien desencarit |
Futur simple
| jo | desencariré |
| tu | desencariràs |
| ell | desencarirà |
| nos. | desencarirem |
| vos. | desencarireu |
| ells | desencariran |
Futur perfet
| jo | hauré desencarit |
| tu | hauràs desencarit |
| ell | haurà desencarit |
| nos. | haurem desencarit |
| vos. | haureu desencarit |
| ells | hauran desencarit |
Passat simple
| jo | desencarí |
| tu | desencarires |
| ell | desencarí |
| nos. | desencarírem |
| vos. | desencaríreu |
| ells | desencaríren |
Passat anterior
| jo | haguí desencarit |
| tu | hagueres desencarit |
| ell | hagué desencarit |
| nos. | haguérem desencarit |
| vos. | haguéreu desencarit |
| ells | haguéren desencarit |
Passat perifràstic
| jo | vaig desencarir |
| tu | vas desencarir |
| ell | va desencarir |
| nos. | vam desencarir |
| vos. | vau desencarir |
| ells | van desencarir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver desencarit |
| tu | vas haver desencarit |
| ell | va haver desencarit |
| nos. | vam haver desencarit |
| vos. | vau haver desencarit |
| ells | van haver desencarit |
Condicional
| jo | desencariria |
| tu | desencariries |
| ell | desencariria |
| nos. | desencariríem |
| vos. | desencariríeu |
| ells | desencaririen |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera desencarit |
| tu | hauries; hagueres desencarit |
| ell | hauria; haguera desencarit |
| nos. | hauríem; haguérem desencarit |
| vos. | hauríeu; haguéreu desencarit |
| ells | haurien; hagueren desencarit |
Subjuntiu
Present
| jo | desencareixi |
| tu | desencareixis |
| ell | desencareixi |
| nos. | desencarim |
| vos. | desencariu |
| ells | desencareixin |
Perfet
| jo | hagi desencarit |
| tu | hagis desencarit |
| ell | hagi desencarit |
| nos. | hàgim desencarit |
| vos. | hàgiu desencarit |
| ells | hagin desencarit |
Imperfet
| jo | desencarís |
| tu | desencarissis |
| ell | desencarís |
| nos. | desencaríssim |
| vos. | desencaríssiu |
| ells | desencarissin |
Plusquamperfet
| jo | hagués desencarit |
| tu | haguessis desencarit |
| ell | hagués desencarit |
| nos. | haguéssim desencarit |
| vos. | haguéssiu desencarit |
| ells | haguessin desencarit |
Imperative
| tu | desencareix |
| ell | desencareixi |
| nos. | desencarim |
| vos. | desencariu |
| ells | desencareixin |
Verbs conjugated like 'desencarir'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'desencarir'
desencarar,
desencarnar,
desencasar,
desencauar,
desendurir,
desancorar,
desemparar,
desencaixar,
desencalimar,
desencallar,
Translations
Etymology
Additional Information