Formes no personals
Infinitiu:
confegir
Gerundi:
confegint
Participi:
confegit
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | confegeixo |
| tu | confegeixes |
| ell | confegeix |
| nos. | confegim |
| vos. | confegiu |
| ells | confegeixen |
Perfet
| jo | he confegit |
| tu | has confegit |
| ell | ha confegit |
| nos. | hem confegit |
| vos. | heu confegit |
| ells | han confegit |
Imperfet
| jo | confegia |
| tu | confegies |
| ell | confegia |
| nos. | confegíem |
| vos. | confegíeu |
| ells | confegien |
Plusquamperfet
| jo | havia confegit |
| tu | havies confegit |
| ell | havia confegit |
| nos. | havíem confegit |
| vos. | havíeu confegit |
| ells | havien confegit |
Futur simple
| jo | confegiré |
| tu | confegiràs |
| ell | confegirà |
| nos. | confegirem |
| vos. | confegireu |
| ells | confegiran |
Futur perfet
| jo | hauré confegit |
| tu | hauràs confegit |
| ell | haurà confegit |
| nos. | haurem confegit |
| vos. | haureu confegit |
| ells | hauran confegit |
Passat simple
| jo | confegí |
| tu | confegires |
| ell | confegí |
| nos. | confegírem |
| vos. | confegíreu |
| ells | confegíren |
Passat anterior
| jo | haguí confegit |
| tu | hagueres confegit |
| ell | hagué confegit |
| nos. | haguérem confegit |
| vos. | haguéreu confegit |
| ells | haguéren confegit |
Passat perifràstic
| jo | vaig confegir |
| tu | vas confegir |
| ell | va confegir |
| nos. | vam confegir |
| vos. | vau confegir |
| ells | van confegir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver confegit |
| tu | vas haver confegit |
| ell | va haver confegit |
| nos. | vam haver confegit |
| vos. | vau haver confegit |
| ells | van haver confegit |
Condicional
| jo | confegiria |
| tu | confegiries |
| ell | confegiria |
| nos. | confegiríem |
| vos. | confegiríeu |
| ells | confegirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera confegit |
| tu | hauries; hagueres confegit |
| ell | hauria; haguera confegit |
| nos. | hauríem; haguérem confegit |
| vos. | hauríeu; haguéreu confegit |
| ells | haurien; hagueren confegit |
Subjuntiu
Present
| jo | confegeixi |
| tu | confegeixis |
| ell | confegeixi |
| nos. | confegim |
| vos. | confegiu |
| ells | confegeixin |
Perfet
| jo | hagi confegit |
| tu | hagis confegit |
| ell | hagi confegit |
| nos. | hàgim confegit |
| vos. | hàgiu confegit |
| ells | hagin confegit |
Imperfet
| jo | confegís |
| tu | confegissis |
| ell | confegís |
| nos. | confegíssim |
| vos. | confegíssiu |
| ells | confegissin |
Plusquamperfet
| jo | hagués confegit |
| tu | haguessis confegit |
| ell | hagués confegit |
| nos. | haguéssim confegit |
| vos. | haguéssiu confegit |
| ells | haguessin confegit |
Imperative
| tu | confegeix |
| ell | confegeixi |
| nos. | confegim |
| vos. | confegiu |
| ells | confegeixin |
Verbs conjugated like 'confegir'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'confegir'
conferir,
confugir,
concedir,
confluir,
contenir,
convenir,
convergir,
corferir,
corregir,
aconseguir,
Translations
Etymology
Additional Information