Formes no personals
Infinitiu:
concedir
Gerundi:
concedint
Participi:
concedit
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | concedeixo |
| tu | concedeixes |
| ell | concedeix |
| nos. | concedim |
| vos. | concediu |
| ells | concedeixen |
Perfet
| jo | he concedit |
| tu | has concedit |
| ell | ha concedit |
| nos. | hem concedit |
| vos. | heu concedit |
| ells | han concedit |
Imperfet
| jo | concedia |
| tu | concedies |
| ell | concedia |
| nos. | concedíem |
| vos. | concedíeu |
| ells | concedien |
Plusquamperfet
| jo | havia concedit |
| tu | havies concedit |
| ell | havia concedit |
| nos. | havíem concedit |
| vos. | havíeu concedit |
| ells | havien concedit |
Futur simple
| jo | concediré |
| tu | concediràs |
| ell | concedirà |
| nos. | concedirem |
| vos. | concedireu |
| ells | concediran |
Futur perfet
| jo | hauré concedit |
| tu | hauràs concedit |
| ell | haurà concedit |
| nos. | haurem concedit |
| vos. | haureu concedit |
| ells | hauran concedit |
Passat simple
| jo | concedí |
| tu | concedires |
| ell | concedí |
| nos. | concedírem |
| vos. | concedíreu |
| ells | concedíren |
Passat anterior
| jo | haguí concedit |
| tu | hagueres concedit |
| ell | hagué concedit |
| nos. | haguérem concedit |
| vos. | haguéreu concedit |
| ells | haguéren concedit |
Passat perifràstic
| jo | vaig concedir |
| tu | vas concedir |
| ell | va concedir |
| nos. | vam concedir |
| vos. | vau concedir |
| ells | van concedir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver concedit |
| tu | vas haver concedit |
| ell | va haver concedit |
| nos. | vam haver concedit |
| vos. | vau haver concedit |
| ells | van haver concedit |
Condicional
| jo | concediria |
| tu | concediries |
| ell | concediria |
| nos. | concediríem |
| vos. | concediríeu |
| ells | concedirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera concedit |
| tu | hauries; hagueres concedit |
| ell | hauria; haguera concedit |
| nos. | hauríem; haguérem concedit |
| vos. | hauríeu; haguéreu concedit |
| ells | haurien; hagueren concedit |
Subjuntiu
Present
| jo | concedeixi |
| tu | concedeixis |
| ell | concedeixi |
| nos. | concedim |
| vos. | concediu |
| ells | concedeixin |
Perfet
| jo | hagi concedit |
| tu | hagis concedit |
| ell | hagi concedit |
| nos. | hàgim concedit |
| vos. | hàgiu concedit |
| ells | hagin concedit |
Imperfet
| jo | concedís |
| tu | concedissis |
| ell | concedís |
| nos. | concedíssim |
| vos. | concedíssiu |
| ells | concedissin |
Plusquamperfet
| jo | hagués concedit |
| tu | haguessis concedit |
| ell | hagués concedit |
| nos. | haguéssim concedit |
| vos. | haguéssiu concedit |
| ells | haguessin concedit |
Imperative
| tu | concedeix |
| ell | concedeixi |
| nos. | concedim |
| vos. | concediu |
| ells | concedeixin |
Verbs conjugated like 'concedir'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'concedir'
coincidir,
concernir,
confegir,
conferir,
contendir,
contenir,
convenir,
accedir,
candir,
cedir,
Translations
bestow, to present a thing as a gift or honour
Etymology
Additional Information