Formes no personals
Infinitiu:
convenir
Gerundi:
convenint
Participi:
convingut
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | convinc |
| tu | convens |
| ell | convé |
| nos. | convenim |
| vos. | conveniu |
| ells | convenen |
Perfet
| jo | he convingut |
| tu | has convingut |
| ell | ha convingut |
| nos. | hem convingut |
| vos. | heu convingut |
| ells | han convingut |
Imperfet
| jo | convenia |
| tu | convenies |
| ell | convenia |
| nos. | conveníem |
| vos. | conveníeu |
| ells | convenien |
Plusquamperfet
| jo | havia convingut |
| tu | havies convingut |
| ell | havia convingut |
| nos. | havíem convingut |
| vos. | havíeu convingut |
| ells | havien convingut |
Futur simple
| jo | convindré |
| tu | convindràs |
| ell | convindrà |
| nos. | convindrem |
| vos. | convindreu |
| ells | convindran |
Futur perfet
| jo | hauré convingut |
| tu | hauràs convingut |
| ell | haurà convingut |
| nos. | haurem convingut |
| vos. | haureu convingut |
| ells | hauran convingut |
Passat simple
| jo | convinguí |
| tu | convingueres |
| ell | convingué |
| nos. | convinguérem |
| vos. | convinguéreu |
| ells | convingueren |
Passat anterior
| jo | haguí convingut |
| tu | hagueres convingut |
| ell | hagué convingut |
| nos. | haguérem convingut |
| vos. | haguéreu convingut |
| ells | haguéren convingut |
Passat perifràstic
| jo | vaig convenir |
| tu | vas convenir |
| ell | va convenir |
| nos. | vam convenir |
| vos. | vau convenir |
| ells | van convenir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver convingut |
| tu | vas haver convingut |
| ell | va haver convingut |
| nos. | vam haver convingut |
| vos. | vau haver convingut |
| ells | van haver convingut |
Condicional
| jo | convindria |
| tu | convindries |
| ell | convindria |
| nos. | convindríem |
| vos. | convindríeu |
| ells | convindrien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera convingut |
| tu | hauries; hagueres convingut |
| ell | hauria; haguera convingut |
| nos. | hauríem; haguérem convingut |
| vos. | hauríeu; haguéreu convingut |
| ells | haurien; hagueren convingut |
Subjuntiu
Present
| jo | convingui |
| tu | convinguis |
| ell | convingui |
| nos. | convinguem |
| vos. | convingueu |
| ells | convinguin |
Perfet
| jo | hagi convingut |
| tu | hagis convingut |
| ell | hagi convingut |
| nos. | hàgim convingut |
| vos. | hàgiu convingut |
| ells | hagin convingut |
Imperfet
| jo | convingués |
| tu | convinguessis |
| ell | convingués |
| nos. | convinguéssim |
| vos. | convinguéssiu |
| ells | convinguessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués convingut |
| tu | haguessis convingut |
| ell | hagués convingut |
| nos. | haguéssim convingut |
| vos. | haguéssiu convingut |
| ells | haguessin convingut |
Imperative
| tu | convén |
| ell | convingui |
| nos. | convinguem |
| vos. | conveniu |
| ells | convinguin |
Verbs conjugated like 'convenir'
advenir,
avenir,
contravenir,
convenir,
desavenir-se,
desconvenir,
entrevenir,
esdevenir,
intervenir,
obvenir,
pervenir,
prevenir,
provenir,
reconvenir,
sobrevenir,
subvenir,
Verbs similar to 'convenir'
contenir,
concedir,
concernir,
confegir,
conferir,
congeniar,
consentir,
contendir,
convergir,
convertir,
Translations
suit, to agree, accord, be fitted to
Etymology
Additional Information