Formes no personals
Infinitiu:
concedir
Gerundi:
concedint
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | concedeixo |
| te'n | concedeixes |
| se'n | concedeix |
| ens en | concedim |
| us en | concediu |
| se'n | concedeixen |
Perfet
| me'n | he concedit |
| te'n | has concedit |
| se'n | ha concedit |
| ens en | hem concedit |
| us en | heu concedit |
| se'n | han concedit |
Imperfet
| me'n | concedia |
| te'n | concedies |
| se'n | concedia |
| ens en | concedíem |
| us en | concedíeu |
| se'n | concedien |
Plusquamperfet
| me'n | havia concedit |
| te'n | havies concedit |
| se'n | havia concedit |
| ens en | havíem concedit |
| us en | havíeu concedit |
| se'n | havien concedit |
Futur simple
| me'n | concediré |
| te'n | concediràs |
| se'n | concedirà |
| ens en | concedirem |
| us en | concedireu |
| se'n | concediran |
Futur perfet
| me'n | hauré concedit |
| te'n | hauràs concedit |
| se'n | haurà concedit |
| ens en | haurem concedit |
| us en | haureu concedit |
| se'n | hauran concedit |
Passat simple
| me'n | concedí |
| te'n | concedires |
| se'n | concedí |
| ens en | concedírem |
| us en | concedíreu |
| se'n | concedíren |
Passat anterior
| me'n | haguí concedit |
| te'n | hagueres concedit |
| se'n | hagué concedit |
| ens en | haguérem concedit |
| us en | haguéreu concedit |
| se'n | haguéren concedit |
Passat perifràstic
| me'n | vaig concedir |
| te'n | vas concedir |
| se'n | va concedir |
| ens en | vam concedir |
| us en | vau concedir |
| se'n | van concedir |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver concedit |
| te'n | vas haver concedit |
| se'n | va haver concedit |
| ens en | vam haver concedit |
| us en | vau haver concedit |
| se'n | van haver concedit |
Condicional
| me'n | concediria |
| te'n | concediries |
| se'n | concediria |
| ens en | concediríem |
| us en | concediríeu |
| se'n | concedirien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera concedit |
| te'n | hauries; hagueres concedit |
| se'n | hauria; haguera concedit |
| ens en | hauríem; haguérem concedit |
| us en | hauríeu; haguéreu concedit |
| se'n | haurien; hagueren concedit |
Subjuntiu
Present
| me'n | concedeixi |
| te'n | concedeixis |
| se'n | concedeixi |
| ens en | concedim |
| us en | concediu |
| se'n | concedeixin |
Perfet
| me'n | hagi concedit |
| te'n | hagis concedit |
| se'n | hagi concedit |
| ens en | hàgim concedit |
| us en | hàgiu concedit |
| se'n | hagin concedit |
Imperfet
| me'n | concedís |
| te'n | concedissis |
| se'n | concedís |
| ens en | concedíssim |
| us en | concedíssiu |
| se'n | concedissin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués concedit |
| te'n | haguessis concedit |
| se'n | hagués concedit |
| ens en | haguéssim concedit |
| us en | haguéssiu concedit |
| se'n | haguessin concedit |
Imperative
| te'n | concedeix |
| se'n | concedeixi |
| ens en | concedim |
| us en | concediu |
| se'n | concedeixin |
Verbs conjugated like 'concedir-se'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'concedir-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information