Formes no personals
Infinitiu:
aparentar
Gerundi:
aparentant
Participi:
aparentat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | aparento |
| tu | aparentes |
| ell | aparenta |
| nos. | aparentem |
| vos. | aparenteu |
| ells | aparenten |
Perfet
| jo | he aparentat |
| tu | has aparentat |
| ell | ha aparentat |
| nos. | hem aparentat |
| vos. | heu aparentat |
| ells | han aparentat |
Imperfet
| jo | aparentava |
| tu | aparentaves |
| ell | aparentava |
| nos. | aparentàvem |
| vos. | aparentàveu |
| ells | aparentaven |
Plusquamperfet
| jo | havia aparentat |
| tu | havies aparentat |
| ell | havia aparentat |
| nos. | havíem aparentat |
| vos. | havíeu aparentat |
| ells | havien aparentat |
Futur simple
| jo | aparentaré |
| tu | aparentaràs |
| ell | aparentarà |
| nos. | aparentarem |
| vos. | aparentareu |
| ells | aparentaran |
Futur perfet
| jo | hauré aparentat |
| tu | hauràs aparentat |
| ell | haurà aparentat |
| nos. | haurem aparentat |
| vos. | haureu aparentat |
| ells | hauran aparentat |
Passat simple
| jo | aparentí |
| tu | aparentares |
| ell | aparentà |
| nos. | aparentàrem |
| vos. | aparentàreu |
| ells | aparentaren |
Passat anterior
| jo | haguí aparentat |
| tu | hagueres aparentat |
| ell | hagué aparentat |
| nos. | haguérem aparentat |
| vos. | haguéreu aparentat |
| ells | haguéren aparentat |
Passat perifràstic
| jo | vaig aparentar |
| tu | vas aparentar |
| ell | va aparentar |
| nos. | vam aparentar |
| vos. | vau aparentar |
| ells | van aparentar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver aparentat |
| tu | vas haver aparentat |
| ell | va haver aparentat |
| nos. | vam haver aparentat |
| vos. | vau haver aparentat |
| ells | van haver aparentat |
Condicional
| jo | aparentaria |
| tu | aparentaries |
| ell | aparentaria |
| nos. | aparentaríem |
| vos. | aparentaríeu |
| ells | aparentarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera aparentat |
| tu | hauries; hagueres aparentat |
| ell | hauria; haguera aparentat |
| nos. | hauríem; haguérem aparentat |
| vos. | hauríeu; haguéreu aparentat |
| ells | haurien; hagueren aparentat |
Subjuntiu
Present
| jo | aparenti |
| tu | aparentis |
| ell | aparenti |
| nos. | aparentem |
| vos. | aparenteu |
| ells | aparentin |
Perfet
| jo | hagi aparentat |
| tu | hagis aparentat |
| ell | hagi aparentat |
| nos. | hàgim aparentat |
| vos. | hàgiu aparentat |
| ells | hagin aparentat |
Imperfet
| jo | aparentés |
| tu | aparentessis |
| ell | aparentés |
| nos. | aparentéssim |
| vos. | aparentéssiu |
| ells | aparentessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués aparentat |
| tu | haguessis aparentat |
| ell | hagués aparentat |
| nos. | haguéssim aparentat |
| vos. | haguéssiu aparentat |
| ells | haguessin aparentat |
Imperative
| tu | aparenta |
| ell | aparenti |
| nos. | aparentem |
| vos. | aparenteu |
| ells | aparentin |
Verbs conjugated like 'aparentar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'aparentar'
aparençar,
aparedar,
aparellar,
apartar,
aposentar,
aprestar,
atarantar,
emparentar,
patentar,
abarbetar,
Translations
Etymology
Additional Information
aparentar [1429; de
aparent]
v tr Tenir l'aspecte (de certa cosa, de certa edat, etc). Aquesta nena aparenta cinc anys.