Formes no personals
Infinitiu:
arremetre
Gerundi:
arremetent
Participi:
arremès
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | arremeto |
| tu | arremets |
| ell | arremet |
| nos. | arremetem |
| vos. | arremeteu |
| ells | arremeten |
Perfet
| jo | he arremès |
| tu | has arremès |
| ell | ha arremès |
| nos. | hem arremès |
| vos. | heu arremès |
| ells | han arremès |
Imperfet
| jo | arremetia |
| tu | arremeties |
| ell | arremetia |
| nos. | arremetíem |
| vos. | arremetíeu |
| ells | arremetien |
Plusquamperfet
| jo | havia arremès |
| tu | havies arremès |
| ell | havia arremès |
| nos. | havíem arremès |
| vos. | havíeu arremès |
| ells | havien arremès |
Futur simple
| jo | arremetré |
| tu | arremetràs |
| ell | arremetrà |
| nos. | arremetrem |
| vos. | arremetreu |
| ells | arremetran |
Futur perfet
| jo | hauré arremès |
| tu | hauràs arremès |
| ell | haurà arremès |
| nos. | haurem arremès |
| vos. | haureu arremès |
| ells | hauran arremès |
Passat simple
| jo | arremetí |
| tu | arremeteres |
| ell | arremeté |
| nos. | arremetérem |
| vos. | arremetéreu |
| ells | arremetéren |
Passat anterior
| jo | haguí arremès |
| tu | hagueres arremès |
| ell | hagué arremès |
| nos. | haguérem arremès |
| vos. | haguéreu arremès |
| ells | haguéren arremès |
Passat perifràstic
| jo | vaig arremetre |
| tu | vas arremetre |
| ell | va arremetre |
| nos. | vam arremetre |
| vos. | vau arremetre |
| ells | van arremetre |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver arremès |
| tu | vas haver arremès |
| ell | va haver arremès |
| nos. | vam haver arremès |
| vos. | vau haver arremès |
| ells | van haver arremès |
Condicional
| jo | arremetria |
| tu | arremetries |
| ell | arremetria |
| nos. | arremetríem |
| vos. | arremetríeu |
| ells | arremetrien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera arremès |
| tu | hauries; hagueres arremès |
| ell | hauria; haguera arremès |
| nos. | hauríem; haguérem arremès |
| vos. | hauríeu; haguéreu arremès |
| ells | haurien; hagueren arremès |
Subjuntiu
Present
| jo | arremeti |
| tu | arremetis |
| ell | arremeti |
| nos. | arremetem |
| vos. | arremeteu |
| ells | arremetin |
Perfet
| jo | hagi arremès |
| tu | hagis arremès |
| ell | hagi arremès |
| nos. | hàgim arremès |
| vos. | hàgiu arremès |
| ells | hagin arremès |
Imperfet
| jo | arremetés |
| tu | arremetessis |
| ell | arremetés |
| nos. | arremetéssim |
| vos. | arremetéssiu |
| ells | arremetessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués arremès |
| tu | haguessis arremès |
| ell | hagués arremès |
| nos. | haguéssim arremès |
| vos. | haguéssiu arremès |
| ells | haguessin arremès |
Imperative
| tu | arremet |
| ell | arremeti |
| nos. | arremetem |
| vos. | arremeteu |
| ells | arremetin |
Verbs conjugated like 'arremetre'
admetre,
arremetre,
cometre,
comprometre,
demetre,
descomprometre,
emetre,
entremetre's,
escometre,
malmetre,
manumetre,
ometre,
permetre,
prometre,
readmetre,
remetre,
retransmetre,
sotmetre,
trametre,
transmetre, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'arremetre'
remetre,
admetre,
demetre,
emetre,
permetre,
prometre,
trametre,
agremiar,
aprehendre,
aprendre,
Translations
Etymology
Additional Information
arremetre [←
remetre]
v tr i intr Escometre atacant.