Formes no personals
Infinitiu:
abstenir
Gerundi:
abstenint
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | abstinc |
| te'n | abstens |
| se'n | absté |
| ens en | abstenim |
| us en | absteniu |
| se'n | abstenen |
Perfet
| me'n | he abstingut |
| te'n | has abstingut |
| se'n | ha abstingut |
| ens en | hem abstingut |
| us en | heu abstingut |
| se'n | han abstingut |
Imperfet
| me'n | abstenia |
| te'n | abstenies |
| se'n | abstenia |
| ens en | absteníem |
| us en | absteníeu |
| se'n | abstenien |
Plusquamperfet
| me'n | havia abstingut |
| te'n | havies abstingut |
| se'n | havia abstingut |
| ens en | havíem abstingut |
| us en | havíeu abstingut |
| se'n | havien abstingut |
Futur simple
| me'n | abstindré |
| te'n | abstindràs |
| se'n | abstindrà |
| ens en | abstindrem |
| us en | abstindreu |
| se'n | abstindran |
Futur perfet
| me'n | hauré abstingut |
| te'n | hauràs abstingut |
| se'n | haurà abstingut |
| ens en | haurem abstingut |
| us en | haureu abstingut |
| se'n | hauran abstingut |
Passat simple
| me'n | abstinguí |
| te'n | abstingueres |
| se'n | abstingué |
| ens en | abstinguérem |
| us en | abstinguéreu |
| se'n | abstingueren |
Passat anterior
| me'n | haguí abstingut |
| te'n | hagueres abstingut |
| se'n | hagué abstingut |
| ens en | haguérem abstingut |
| us en | haguéreu abstingut |
| se'n | haguéren abstingut |
Passat perifràstic
| me'n | vaig abstenir |
| te'n | vas abstenir |
| se'n | va abstenir |
| ens en | vam abstenir |
| us en | vau abstenir |
| se'n | van abstenir |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver abstingut |
| te'n | vas haver abstingut |
| se'n | va haver abstingut |
| ens en | vam haver abstingut |
| us en | vau haver abstingut |
| se'n | van haver abstingut |
Condicional
| me'n | abstindria |
| te'n | abstindries |
| se'n | abstindria |
| ens en | abstindríem |
| us en | abstindríeu |
| se'n | abstindrien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera abstingut |
| te'n | hauries; hagueres abstingut |
| se'n | hauria; haguera abstingut |
| ens en | hauríem; haguérem abstingut |
| us en | hauríeu; haguéreu abstingut |
| se'n | haurien; hagueren abstingut |
Subjuntiu
Present
| me'n | abstingui |
| te'n | abstinguis |
| se'n | abstingui |
| ens en | abstinguem |
| us en | abstingueu |
| se'n | abstinguin |
Perfet
| me'n | hagi abstingut |
| te'n | hagis abstingut |
| se'n | hagi abstingut |
| ens en | hàgim abstingut |
| us en | hàgiu abstingut |
| se'n | hagin abstingut |
Imperfet
| me'n | abstingués |
| te'n | abstinguessis |
| se'n | abstingués |
| ens en | abstinguéssim |
| us en | abstinguéssiu |
| se'n | abstinguessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués abstingut |
| te'n | haguessis abstingut |
| se'n | hagués abstingut |
| ens en | haguéssim abstingut |
| us en | haguéssiu abstingut |
| se'n | haguessin abstingut |
Imperative
| te'n | abstén; abstingues |
| se'n | abstingui |
| ens en | abstinguem |
| us en | absteniu; abstingueu |
| se'n | abstinguin |
Verbs conjugated like 'abstenir-se'
abstenir-se,
atenir-se,
captenir-se,
cartenir,
contenir,
detenir,
entretenir,
mantenir,
menystenir,
obtenir,
retenir,
sostenir,
viltenir,
Verbs similar to 'abstenir-se'
atenir-se,
ablenar-se,
captenir-se,
obstinar-se,
abaltir-se,
abrinar-se,
agotnar-se,
amatinar-se,
amatonar-se,
atendar-se,
Translations
Etymology
Additional Information
abstenir-se [←l ll.
abstinere, íd.]
v pron 1 1 Privar-se de fer alguna cosa. Abstenir-se d'opinar.
2 abs En cas de dubte, m'abstindré.
2 Privar-se d'alguna
cosa, especialment de menjar o beure. Abstenir-se del cafè.