Formes no personals
Infinitiu:
esvair
Gerundi:
esvaint
Participi:
esvaït
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | esvaeixo |
| tu | esvaeixes |
| ell | esvaeix |
| nos. | esvaïm |
| vos. | esvaïu |
| ells | esvaeixen |
Perfet
| jo | he esvaït |
| tu | has esvaït |
| ell | ha esvaït |
| nos. | hem esvaït |
| vos. | heu esvaït |
| ells | han esvaït |
Imperfet
| jo | esvaïa |
| tu | esvaïes |
| ell | esvaïa |
| nos. | esvaíem |
| vos. | esvaíeu |
| ells | esvaïen |
Plusquamperfet
| jo | havia esvaït |
| tu | havies esvaït |
| ell | havia esvaït |
| nos. | havíem esvaït |
| vos. | havíeu esvaït |
| ells | havien esvaït |
Futur simple
| jo | esvairé |
| tu | esvairàs |
| ell | esvairà |
| nos. | esvairem |
| vos. | esvaireu |
| ells | esvairan |
Futur perfet
| jo | hauré esvaït |
| tu | hauràs esvaït |
| ell | haurà esvaït |
| nos. | haurem esvaït |
| vos. | haureu esvaït |
| ells | hauran esvaït |
Passat simple
| jo | esvaí |
| tu | esvaïres |
| ell | esvaí |
| nos. | esvaírem |
| vos. | esvaíreu |
| ells | esvaíren |
Passat anterior
| jo | haguí esvaït |
| tu | hagueres esvaït |
| ell | hagué esvaït |
| nos. | haguérem esvaït |
| vos. | haguéreu esvaït |
| ells | haguéren esvaït |
Passat perifràstic
| jo | vaig esvair |
| tu | vas esvair |
| ell | va esvair |
| nos. | vam esvair |
| vos. | vau esvair |
| ells | van esvair |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver esvaït |
| tu | vas haver esvaït |
| ell | va haver esvaït |
| nos. | vam haver esvaït |
| vos. | vau haver esvaït |
| ells | van haver esvaït |
Condicional
| jo | esvairia |
| tu | esvairies |
| ell | esvairia |
| nos. | esvairíem |
| vos. | esvairíeu |
| ells | esvairien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera esvaït |
| tu | hauries; hagueres esvaït |
| ell | hauria; haguera esvaït |
| nos. | hauríem; haguérem esvaït |
| vos. | hauríeu; haguéreu esvaït |
| ells | haurien; hagueren esvaït |
Subjuntiu
Present
| jo | esvaeixi |
| tu | esvaeixis |
| ell | esvaeixi |
| nos. | esvaïm |
| vos. | esvaïu |
| ells | esvaeixin |
Perfet
| jo | hagi esvaït |
| tu | hagis esvaït |
| ell | hagi esvaït |
| nos. | hàgim esvaït |
| vos. | hàgiu esvaït |
| ells | hagin esvaït |
Imperfet
| jo | esvaís |
| tu | esvaïssis |
| ell | esvaís |
| nos. | esvaíssim |
| vos. | esvaíssiu |
| ells | esvaïssin |
Plusquamperfet
| jo | hagués esvaït |
| tu | haguessis esvaït |
| ell | hagués esvaït |
| nos. | haguéssim esvaït |
| vos. | haguéssiu esvaït |
| ells | haguessin esvaït |
Imperative
| tu | esvaeix |
| ell | esvaeixi |
| nos. | esvaïm |
| vos. | esvaïu |
| ells | esvaeixin |
Verbs conjugated like 'esvair'
abduir,
abluir,
aconduir,
aconseguir,
adduir,
aflaquir,
afluir,
afranquir,
agrair,
apoquir,
atapeir,
atribuir,
atuir,
avergonyir,
beneir,
bleir,
boquir,
brunyir,
cenyir,
circuir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'esvair'
envair,
envanir,
escar,
escatir,
esduir,
esgaiar,
espaiar,
estaiar,
estar,
evadir,
Translations
Synonyms & Antonyms
Synonyms
- anar
- partir, marxar, fugir, emigrar, desaparèixer, fugar-se, romandre
- desemboirar-se
- estritllar-se, asserenar-se, esvair-se, emboirar-se, ennuvolar-se
- desmaiar-se
- defallir
- esbravar-se
- esbafar-se, dissipar-se, evaporar-se, esbraveir-se, esbargir-se, esvair-se, dispersar-se
- esfumar
- desaparèixer, fondre's, amagar-se, eclipsar-se, perdre's, esvanir-se, dissipar-se, anar's, esvair-se, aparèixer, comparèixer
- espassar-se
- esvanir-se, dissipar-se, desaparèixer, esfumar-se, evaporar-se, esvair-se
- esvair
- derrotar, batre, desconfir, debel.lar, destrossar, desfer
- esvair-se
- gastar-se, extingir-se
- esvanir-se
- dissipar-se, desaparèixer, esfumar-se, espassar-se, evaporar-se, esvair-se
- gastar
- anar-se, esvair-se, extingir-se
Etymology
Additional Information