Formes no personals
Infinitiu:
desconjuntar
Gerundi:
desconjuntant
Participi:
desconjuntat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | desconjunto |
| tu | desconjuntes |
| ell | desconjunta |
| nos. | desconjuntem |
| vos. | desconjunteu |
| ells | desconjunten |
Perfet
| jo | he desconjuntat |
| tu | has desconjuntat |
| ell | ha desconjuntat |
| nos. | hem desconjuntat |
| vos. | heu desconjuntat |
| ells | han desconjuntat |
Imperfet
| jo | desconjuntava |
| tu | desconjuntaves |
| ell | desconjuntava |
| nos. | desconjuntàvem |
| vos. | desconjuntàveu |
| ells | desconjuntaven |
Plusquamperfet
| jo | havia desconjuntat |
| tu | havies desconjuntat |
| ell | havia desconjuntat |
| nos. | havíem desconjuntat |
| vos. | havíeu desconjuntat |
| ells | havien desconjuntat |
Futur simple
| jo | desconjuntaré |
| tu | desconjuntaràs |
| ell | desconjuntarà |
| nos. | desconjuntarem |
| vos. | desconjuntareu |
| ells | desconjuntaran |
Futur perfet
| jo | hauré desconjuntat |
| tu | hauràs desconjuntat |
| ell | haurà desconjuntat |
| nos. | haurem desconjuntat |
| vos. | haureu desconjuntat |
| ells | hauran desconjuntat |
Passat simple
| jo | desconjuntí |
| tu | desconjuntares |
| ell | desconjuntà |
| nos. | desconjuntàrem |
| vos. | desconjuntàreu |
| ells | desconjuntaren |
Passat anterior
| jo | haguí desconjuntat |
| tu | hagueres desconjuntat |
| ell | hagué desconjuntat |
| nos. | haguérem desconjuntat |
| vos. | haguéreu desconjuntat |
| ells | haguéren desconjuntat |
Passat perifràstic
| jo | vaig desconjuntar |
| tu | vas desconjuntar |
| ell | va desconjuntar |
| nos. | vam desconjuntar |
| vos. | vau desconjuntar |
| ells | van desconjuntar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver desconjuntat |
| tu | vas haver desconjuntat |
| ell | va haver desconjuntat |
| nos. | vam haver desconjuntat |
| vos. | vau haver desconjuntat |
| ells | van haver desconjuntat |
Condicional
| jo | desconjuntaria |
| tu | desconjuntaries |
| ell | desconjuntaria |
| nos. | desconjuntaríem |
| vos. | desconjuntaríeu |
| ells | desconjuntarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera desconjuntat |
| tu | hauries; hagueres desconjuntat |
| ell | hauria; haguera desconjuntat |
| nos. | hauríem; haguérem desconjuntat |
| vos. | hauríeu; haguéreu desconjuntat |
| ells | haurien; hagueren desconjuntat |
Subjuntiu
Present
| jo | desconjunti |
| tu | desconjuntis |
| ell | desconjunti |
| nos. | desconjuntem |
| vos. | desconjunteu |
| ells | desconjuntin |
Perfet
| jo | hagi desconjuntat |
| tu | hagis desconjuntat |
| ell | hagi desconjuntat |
| nos. | hàgim desconjuntat |
| vos. | hàgiu desconjuntat |
| ells | hagin desconjuntat |
Imperfet
| jo | desconjuntés |
| tu | desconjuntessis |
| ell | desconjuntés |
| nos. | desconjuntéssim |
| vos. | desconjuntéssiu |
| ells | desconjuntessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués desconjuntat |
| tu | haguessis desconjuntat |
| ell | hagués desconjuntat |
| nos. | haguéssim desconjuntat |
| vos. | haguéssiu desconjuntat |
| ells | haguessin desconjuntat |
Imperative
| tu | desconjunta |
| ell | desconjunti |
| nos. | desconjuntem |
| vos. | desconjunteu |
| ells | desconjuntin |
Verbs conjugated like 'desconjuntar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'desconjuntar'
descontentar,
desaconductar,
desajuntar,
desconcertar,
desconfortar,
desconhortar,
desconnectar,
desajustar,
descomandar,
descompensar,
Translations
Etymology
Additional Information