Formes no personals
Infinitiu:
consentir
Gerundi:
consentint
Participi:
consentit
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | consenteixo |
| tu | consenteixes |
| ell | consenteix |
| nos. | consentim |
| vos. | consentiu |
| ells | consenteixen |
Perfet
| jo | he consentit |
| tu | has consentit |
| ell | ha consentit |
| nos. | hem consentit |
| vos. | heu consentit |
| ells | han consentit |
Imperfet
| jo | consentia |
| tu | consenties |
| ell | consentia |
| nos. | consentíem |
| vos. | consentíeu |
| ells | consentien |
Plusquamperfet
| jo | havia consentit |
| tu | havies consentit |
| ell | havia consentit |
| nos. | havíem consentit |
| vos. | havíeu consentit |
| ells | havien consentit |
Futur simple
| jo | consentiré |
| tu | consentiràs |
| ell | consentirà |
| nos. | consentirem |
| vos. | consentireu |
| ells | consentiran |
Futur perfet
| jo | hauré consentit |
| tu | hauràs consentit |
| ell | haurà consentit |
| nos. | haurem consentit |
| vos. | haureu consentit |
| ells | hauran consentit |
Passat simple
| jo | consentí |
| tu | consentires |
| ell | consentí |
| nos. | consentírem |
| vos. | consentíreu |
| ells | consentíren |
Passat anterior
| jo | haguí consentit |
| tu | hagueres consentit |
| ell | hagué consentit |
| nos. | haguérem consentit |
| vos. | haguéreu consentit |
| ells | haguéren consentit |
Passat perifràstic
| jo | vaig consentir |
| tu | vas consentir |
| ell | va consentir |
| nos. | vam consentir |
| vos. | vau consentir |
| ells | van consentir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver consentit |
| tu | vas haver consentit |
| ell | va haver consentit |
| nos. | vam haver consentit |
| vos. | vau haver consentit |
| ells | van haver consentit |
Condicional
| jo | consentiria |
| tu | consentiries |
| ell | consentiria |
| nos. | consentiríem |
| vos. | consentiríeu |
| ells | consentirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera consentit |
| tu | hauries; hagueres consentit |
| ell | hauria; haguera consentit |
| nos. | hauríem; haguérem consentit |
| vos. | hauríeu; haguéreu consentit |
| ells | haurien; hagueren consentit |
Subjuntiu
Present
| jo | consenteixi |
| tu | consenteixis |
| ell | consenteixi |
| nos. | consentim |
| vos. | consentiu |
| ells | consenteixin |
Perfet
| jo | hagi consentit |
| tu | hagis consentit |
| ell | hagi consentit |
| nos. | hàgim consentit |
| vos. | hàgiu consentit |
| ells | hagin consentit |
Imperfet
| jo | consentís |
| tu | consentissis |
| ell | consentís |
| nos. | consentíssim |
| vos. | consentíssiu |
| ells | consentissin |
Plusquamperfet
| jo | hagués consentit |
| tu | haguessis consentit |
| ell | hagués consentit |
| nos. | haguéssim consentit |
| vos. | haguéssiu consentit |
| ells | haguessin consentit |
Imperative
| tu | consenteix |
| ell | consenteixi |
| nos. | consentim |
| vos. | consentiu |
| ells | consenteixin |
Verbs conjugated like 'consentir'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'consentir'
consistir,
contendir,
contenir,
convenir,
convertir,
aconseguir,
acontentar,
assentir,
comentar,
competir,
Translations
consent, to express willingness
spoil, to coddle or pamper
Etymology
Additional Information