Formes no personals
Infinitiu:
acontentar
Gerundi:
acontentant
Participi:
acontentat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | acontento |
| tu | acontentes |
| ell | acontenta |
| nos. | acontentem |
| vos. | acontenteu |
| ells | acontenten |
Perfet
| jo | he acontentat |
| tu | has acontentat |
| ell | ha acontentat |
| nos. | hem acontentat |
| vos. | heu acontentat |
| ells | han acontentat |
Imperfet
| jo | acontentava |
| tu | acontentaves |
| ell | acontentava |
| nos. | acontentàvem |
| vos. | acontentàveu |
| ells | acontentaven |
Plusquamperfet
| jo | havia acontentat |
| tu | havies acontentat |
| ell | havia acontentat |
| nos. | havíem acontentat |
| vos. | havíeu acontentat |
| ells | havien acontentat |
Futur simple
| jo | acontentaré |
| tu | acontentaràs |
| ell | acontentarà |
| nos. | acontentarem |
| vos. | acontentareu |
| ells | acontentaran |
Futur perfet
| jo | hauré acontentat |
| tu | hauràs acontentat |
| ell | haurà acontentat |
| nos. | haurem acontentat |
| vos. | haureu acontentat |
| ells | hauran acontentat |
Passat simple
| jo | acontentí |
| tu | acontentares |
| ell | acontentà |
| nos. | acontentàrem |
| vos. | acontentàreu |
| ells | acontentaren |
Passat anterior
| jo | haguí acontentat |
| tu | hagueres acontentat |
| ell | hagué acontentat |
| nos. | haguérem acontentat |
| vos. | haguéreu acontentat |
| ells | haguéren acontentat |
Passat perifràstic
| jo | vaig acontentar |
| tu | vas acontentar |
| ell | va acontentar |
| nos. | vam acontentar |
| vos. | vau acontentar |
| ells | van acontentar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver acontentat |
| tu | vas haver acontentat |
| ell | va haver acontentat |
| nos. | vam haver acontentat |
| vos. | vau haver acontentat |
| ells | van haver acontentat |
Condicional
| jo | acontentaria |
| tu | acontentaries |
| ell | acontentaria |
| nos. | acontentaríem |
| vos. | acontentaríeu |
| ells | acontentarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera acontentat |
| tu | hauries; hagueres acontentat |
| ell | hauria; haguera acontentat |
| nos. | hauríem; haguérem acontentat |
| vos. | hauríeu; haguéreu acontentat |
| ells | haurien; hagueren acontentat |
Subjuntiu
Present
| jo | acontenti |
| tu | acontentis |
| ell | acontenti |
| nos. | acontentem |
| vos. | acontenteu |
| ells | acontentin |
Perfet
| jo | hagi acontentat |
| tu | hagis acontentat |
| ell | hagi acontentat |
| nos. | hàgim acontentat |
| vos. | hàgiu acontentat |
| ells | hagin acontentat |
Imperfet
| jo | acontentés |
| tu | acontentessis |
| ell | acontentés |
| nos. | acontentéssim |
| vos. | acontentéssiu |
| ells | acontentessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués acontentat |
| tu | haguessis acontentat |
| ell | hagués acontentat |
| nos. | haguéssim acontentat |
| vos. | haguéssiu acontentat |
| ells | haguessin acontentat |
Imperative
| tu | acontenta |
| ell | acontenti |
| nos. | acontentem |
| vos. | acontenteu |
| ells | acontentin |
Verbs conjugated like 'acontentar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'acontentar'
contestar,
acantonar,
acientar,
acoltellar,
aconductar,
aconsellar,
amonestar,
aposentar,
comentar,
concentrar,
Translations
Etymology
Additional Information
acontentar [1653; de
content]
v 1 tr Fer content (algú) satisfent els seus desigs, les seves aspiracions.
2 pron Donar-se per content, per satisfet, no desitjar res més.
3 ésser de bon (o de mal) acontentar Acontentar-se fàcilment (o difícilment).