Formes no personals
Infinitiu:
assentir
Gerundi:
assentint
Participi:
assentit
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | assenteixo |
| tu | assenteixes |
| ell | assenteix |
| nos. | assentim |
| vos. | assentiu |
| ells | assenteixen |
Perfet
| jo | he assentit |
| tu | has assentit |
| ell | ha assentit |
| nos. | hem assentit |
| vos. | heu assentit |
| ells | han assentit |
Imperfet
| jo | assentia |
| tu | assenties |
| ell | assentia |
| nos. | assentíem |
| vos. | assentíeu |
| ells | assentien |
Plusquamperfet
| jo | havia assentit |
| tu | havies assentit |
| ell | havia assentit |
| nos. | havíem assentit |
| vos. | havíeu assentit |
| ells | havien assentit |
Futur simple
| jo | assentiré |
| tu | assentiràs |
| ell | assentirà |
| nos. | assentirem |
| vos. | assentireu |
| ells | assentiran |
Futur perfet
| jo | hauré assentit |
| tu | hauràs assentit |
| ell | haurà assentit |
| nos. | haurem assentit |
| vos. | haureu assentit |
| ells | hauran assentit |
Passat simple
| jo | assentí |
| tu | assentires |
| ell | assentí |
| nos. | assentírem |
| vos. | assentíreu |
| ells | assentíren |
Passat anterior
| jo | haguí assentit |
| tu | hagueres assentit |
| ell | hagué assentit |
| nos. | haguérem assentit |
| vos. | haguéreu assentit |
| ells | haguéren assentit |
Passat perifràstic
| jo | vaig assentir |
| tu | vas assentir |
| ell | va assentir |
| nos. | vam assentir |
| vos. | vau assentir |
| ells | van assentir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver assentit |
| tu | vas haver assentit |
| ell | va haver assentit |
| nos. | vam haver assentit |
| vos. | vau haver assentit |
| ells | van haver assentit |
Condicional
| jo | assentiria |
| tu | assentiries |
| ell | assentiria |
| nos. | assentiríem |
| vos. | assentiríeu |
| ells | assentirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera assentit |
| tu | hauries; hagueres assentit |
| ell | hauria; haguera assentit |
| nos. | hauríem; haguérem assentit |
| vos. | hauríeu; haguéreu assentit |
| ells | haurien; hagueren assentit |
Subjuntiu
Present
| jo | assenteixi |
| tu | assenteixis |
| ell | assenteixi |
| nos. | assentim |
| vos. | assentiu |
| ells | assenteixin |
Perfet
| jo | hagi assentit |
| tu | hagis assentit |
| ell | hagi assentit |
| nos. | hàgim assentit |
| vos. | hàgiu assentit |
| ells | hagin assentit |
Imperfet
| jo | assentís |
| tu | assentissis |
| ell | assentís |
| nos. | assentíssim |
| vos. | assentíssiu |
| ells | assentissin |
Plusquamperfet
| jo | hagués assentit |
| tu | haguessis assentit |
| ell | hagués assentit |
| nos. | haguéssim assentit |
| vos. | haguéssiu assentit |
| ells | haguessin assentit |
Imperative
| tu | assenteix |
| ell | assenteixi |
| nos. | assentim |
| vos. | assentiu |
| ells | assenteixin |
Verbs conjugated like 'assentir'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'assentir'
assentar,
absentar,
alentir,
ascendir,
asserir,
asservir,
assestar,
assetiar,
assistir,
assortir,
Translations
Etymology
Additional Information
assentir [s. XV; del ll.
assentire, íd.]
v intr Estar d'acord amb allò que un altre diu i expressar-hi la conformitat, aquiescència.